Agraïment fugaç, promesa d'un retorn

Avui, després d'un llarg temps sense paraules, us vull dedicar a tots un escrit. Us vull donar a tots les gràcies; agraïr-vos als qui sovintegeu per aquí per participar quan quelcom us crida l'atenció, sobretot en aquesta etapa en què les ganes d'escriure hi són, però la manca de temps no em permet gaudir-ne. Gràcies per ser-hi quan jo no hi sóc present... Gràcies per ser incondicionals lectors, encara que sigui de tant en tant!

A tots els interessats per la marxa de les coses de la vida (no sé si sóc mereixedora d'aquestes atencions) vull dir-vos que tot va bé, que estic a la recta final d'aquesta carrera que tant m'apassiona i que en certa manera em dol abandonar. Però no sense un genial motiu, i és que posant fi als estudis s'obre una nova porta a un futur com a professional del dret, el qual per ara sembla molt interessant i m'està fent créixer a l'hora de prendre decisions difícils que mereixen una dedicació rellevant.

Pel que fa a la resta, després d'un temps de bogeria i celebracions de comiat universitari, toca reclusió, treball i esforç; al que mica en mica s'ha anat treballant durant aquesta segona temporada de l'últim, curs s'hi ha de sumar una entrega pràcticament absoluta per tal que el punt i final sigui rotund, contundent.

I amb aquestes línies em i us faig una promesa, que als ulls de molts pot sonar massa èpica: tornaré!