lunes, 28 de mayo de 2007

Un any més...

La fugacitat del temps és proporcional a l’edat de les persones: a mesura que avança aquesta, aquell pren més vital embranzida. Pensem sino en la infantesa; quan ets encara un nen només desitges que el temps transcorri volant, i és que vols ser gran. Però quan un bon dia somies aturar el ritme constantment marcat pels rellotges, ja no hi ha volta enrere, has crescut. Perceps la rapidesa que regna en tot l’univers creat, tot corre més del que esperaves de petit, i res no et convenç més que descobrir que tal sensació es deu al gaudi de cada moment.

Així sento els últims anys, cursos, mesos, setmanes, dies, hores, minuts… L’últim alè d’aquest quart de dret es produïa amb les últimes paraules d’un atractiu mercantilista. Quart s’acaba i no deixa d’impressionar-me que sembla ahir que m’iniciava en la carrera. L’únic que em demostra que la subjectiva noció del temps resulta falsejada és l’equipatge que m’acompanya. Aquests quatre anys a la facultat m’han omplert la maleta de tresors: amics, somnis, coneixements i una llarga llista de complements que han despertat en mi un nou creixement personal. Espero que el darrer curs que ens resta acabi de donar-nos allò que ens manca per aprendre.

Ara, però, deixant aparcada la melanconia que presideix aquesta etapa de classes que abandonem, centrarem els nostres esforços en aconseguir els millors resultats manifestant la riquesa que obtenim any rere any a les aules universitàries. I és que l’efecte avaluació no deixa indiferent a ningú. Els exàmens s’acosten per posar a prova aquestes ments que tot just fa uns dies començaven una nova etapa que ara està propera a veure la seva fi. Des d’aquí tan sols puc desitjar fortuna a tots aquells en situacions similars aquests dies: bona sort!

6 comentarios:

Lucy in the sky dijo...

Hallo Betty,

No he pogut evitar sentir-me identificada amb el teu escrit, m'ha encantat! Sento exactament el mateix pel que fa al pas del temps, és una pasada el ràpid que passen les coses. Sovint hi penso i, com tu dius, "sembla ahir" que vaig començar la carrera, però ja fa un any i mig que la vaig acabar. Els anys a la universitat han estat, perque no dir-ho?, dels millors de la meva vida! Per mi és una experiencia molt recomanable, malgrat tot el que s'ha d'estudiar...

Et desitjo molta sort als examens Betty!! Segur que t'aniran molt bé!

Zum Enden, ich möchte ein bisschen auf Deutsch schreiben! Dein Schreiben hat mir viel gefallen. Ich habe fünf Jahre im UAB studiert und es war eine sehr hübsche Zeit! Zufall in deinen Prüfungen!!

Bis bald,

Anónimo dijo...

Sembla ahir quan vaig veure per primer cop els teus bonics ulls i no obstant el temps no s'ha parat mai. Els segons, els minuts, els quarts d`hora, les hores, els dies, les setmanes, els mesos i els anys han fet de tu una noia complerta, una dona molt interessant, amb idees propies, que no para mai d'avançar. T'admiro i "tastimo". Maje

Betty dijo...

Les teves paraules m'han commocionat. M'ha agradat molt llegir-les, de debò! Ja saps que aquests sentiments són recíprocs, encara que no ens veiem gaire sovint. Això em fa pensar en què hem de fer algun sopar tots vuit algun dia, o podem veure un partidet ara que la lliga està tan emocionant. Queda dit.

Moltes gràcies per les visitetes incondicionals i sobretot, per deixar comentaris que denoten un feedback entre l'escrit i els que em seguiu.

Betxitux per tots i una abraçada!

BETTY

Anónimo dijo...

La sort, però, ha de ser companya del treball anterior. La "xiripa" no acompanya mai l'éxit, només fa parella amb la loteria i tots els atzars.
La fugacitat vital, però, és certa i imparable. Només cal tenir present els milions d'anys d'el món i que pel carrer no podem trobar ningú de 125 anys.

Betty dijo...

Seria tan amable aquest anònim de revelar el seu nom? Interessant reflexió.

Tens raó quant a la sort. Mai he tingut fe en ella i sóc del pensar que s'ha de treballar per aconseguir allò que un es proposa. Era un dir...

Gràcies per escriure, això sembla que mica en mica es va animant!

MuNTXiNS dijo...

Betty!!! Perdona per la desaparició!!! Però ja se sap...

Ninona, alguns cops m'he adonat que si em programo bé, el dia em dura mooooolt i el gaudeixo encara més! Però aquí una (jo) es programa poc i per això volen els dies.

Per cert, et prometo que actualitzaré el blog... és que tinc tantes coses a explicar que no sé com expressar-me!

Estudia fort, va una última empenta!!!
Pto!!