La màgia és possible

Envio una carta que és màgica, una carta especial. Amb ella és possible fer birgueries. Ajuda a subsanar una entrega, fora ja de termini. Havia d’arribar el dia 8 d’aquest mes que avui esgota les seves existències. Últim dia de juliol, l’agost espera per irrompre en un món que impacientment l’aguardava com el desert enyora la pluja. Última jornada d’un mes de “puesta a punto” per les vacances, d’enllestir assumptes pendents. No podent ser menys, faig el que és propi. En aquest cas, però, sense apuntalar cap obligació. Només es tracta d’un deure de l'interior, el qual desitjava complir.

Adéu senyor Piqué

Fa exactament 8 dies que el President del PP català dimitia, mitjançant una carta adreçada a Mariano Rajoy, després d’una dura tasca –i crítiques difícils d’assumir dins el seu entorn- en territori enemic del partit que representa. Josep Piqué diu adéu a la política catalana abandonant tant el Parlament, com la segona càmara espanyola.

Un home de talent que després d’estar a les files de Bandera Roja i del PSUC, ara s’acomiada de la direcció d’un partit conservador, anticatalanista, antinacionalista i liberal. L’antítesis d’una persona. Es coneix, però, que el bon polític és aquell que és capaç de defensar unes idees, siguin les que siguin. Només és necessari que les cregui i les senti seves, que formen part d’ell. I així ha viscut la política, crec, el senyor Piqué. Perquè de jove, quan un acostuma a ser més radical, combregava amb una ideologia d’esquerres. Potser aquesta posició d’aleshores era deguda a què el seu pare fós l’últim alcalde franquista de Vilanova i la Geltrú; se sap que hi ha edats en què un lluita per no assemblar-se als seus progenitors.

Més endavant, l’evolució que imprimeix la vida en cada persona va suposar per Piqué un pas de gegant quant a pensament polític; era llavors, el 1998, dos anys després d’haver estat nomenat Ministre d’Indústria en el Govern que dirigia Aznar, quan el català es feia militant del Partit Popular, el qual ha propiciat la seva sortida amb una traïció duta a terme per l’home que només veu àcid bòric arreu, el senyor Acebes. L’ex Ministre d’Interior del Govern de José María Aznar, filtrava a la premsa afí a les idees del partit de dreta que els canvis decidits en l’estructura del PPC suposaven una derrota de Piqué; i això va crear en Josep Piqué un sentiment d’indignació i desautorització, realçat per la no intervenció de la direcció del PP. Una mala jugada a un polític que en files d’aquest partit restava desaprofitat, essent molts els que opinen el mateix.

Daniel Sirera, el substitut de Piqué al capdavant del PP català, no crec que arribi a ser un suplent a l’alçada del Piqué persona. Les idees que ha professat fins ara semblen molt arrelades i molt poc flexibles -la seva mateixa trajectòria no en deixa dubte. Segur que el Partit Popular n’està orgullós. Tanmateix, a mi encara em distancia més d’aquesta dreta. Si ja la sentia llunyana abans, amb Piqué, ara més. Esperem que els habituals votants d’aquest partit tampoc sentin gaire simpatia pel senyor Sirera.

Estimada àvia

"Estimada àvia,

Que en fa de dies que tenia pendent aquesta carta! Que en fa de dies que no m’assisteix la inspiració per expressar els sentiments que amaga la teva única néta! Aquests dies han estat una mica desoladors: per més que la busqués, no apareixia l’espurna per començar a escriure. El pitjor, que si amb la pressió feia quatre ratlles, aquestes eren buides i massa imperfectes; tu no les mereixies.

Per què una carta per felicitar-te? La raó no és clara, simplement escric, tant se val el vehicle on instrumentar-ho. La qüestió és que tu ets de l’època de les cartes i els amors epistolars. I què millor que demostrar-te la meva estima en una d’elles ara que arribes als 74?

Setanta anys més quatre, com dirien els francesos. Uns quants més que jo. Tanmateix, tot i que la diferència d’edat entre nosaltres és patent, el teu tarannà i esperit lliure i juvenívol l’escurça i ens acosta fins a trobar-nos tan sols espaiades per l’experiència de la qual gaudeixes gràcies a la maleta que són els anys.

La nostra complicitat es manifesta en la vida diària. Prova d’això, de què ets per mi una segona mare, les nostres converses, que poden allargar-se hores i hores; mirar-nos i entendre’ns mútuament sense articular paraula.

Conservo molts records que crec mai trepitjaran zona d’oblit: aquelles tardes que, encara ben petita, frisava per fer la maleteta i venir a dormir a casa vostra; els berenars al menjador després d’un llarg dia a La Vall i La Farga abans d’anar a la Fiac, al CEM o a qualsevol altre lloc “antes” de pujar a casa, a Matadepera, en plena adolescència i efervescència d’hormones que alguna vegada havien propiciat alguna topada sense importància. Els pensaments sobre els estius a Mallorca m’acompanyen sovint quan camino per alguna platja; diumenges de família situada al voltant d’una taula parada per assaborir els teus deliciosos macarrons, una memòria més. Caps i barrets, anècdotes lèxiques... Una enumeració inacabable que no fa falta reproduir: sempre conservarem cada un d’aquests detalls en la nostra memòria; perquè ens omples a tots, amb el teu afecte i amor incondicionals, els teus consells i el teu exemple de coratge.

Una pluja dels millors desitjos en el trajecte cap als 75.

Sempre al teu costat,

La teva néta"

Tal dia com avui...

Tal dia com el d’avui naixia a Terrassa la primera i única nena d’una jove parella, ell de la ciutat natal de la seva princesa, ella de Barcelona. Poncellava una flor, petita Maria Teresa aleshores, que ompliria de felicitat la vida dels nuvis i respectius pares, germans i parents d’aquests.

Els anys han passat i avui en són ja uns quants. Tant se val la quantia, la importància rau en la seva qualitat, en com els saps i els has sabut viure cada hivern, primavera, estiu i tardor; en la manera de fer-la viure als teus, a nosaltres, a mi. Rebleixes nostre viure segon a segon, intensament; ens colmes d’alegria, d’il.lusió, d’amor, de més que encertats consells, de rialles, de bones xerrades, de còmodes silencis, de facilitats i d’infinites altres coses que impliquen que compartir la vida amb tu, al teu costat, sigui un camí ple de roses.

La parella perfecta per ballar amb la perfecció, amiga de les comoditats i la bona taula, així com també de l’ànim d’aprendre-ho tot. Una combinació que et porta a realitzar els més ambiciosos projectes amb gran èxit. Prova d’això, la teva família: pares, marit i sobretot, fills. Especialment nosaltres som la teva més magistral obra. Jo, almenys, me n'hi sento. Perquè gràcies a tu – sense desmerèixer el papà, que també és artífex amb tu – som com som, sóc com sóc i aconsegueixo arribar a ser cada vegada millor, simplement intentant seguir el teu exemple. I això, aquesta labor, tan sols s’assoleix amb amor i sacrifici, ingredients que no falten en la teva recepta per la vida, i menys pels que t’estimes.

I amb aquestes paraules sinceres, que emergeixen del meu cor i em penso que dels d’aquells altris que tant t’estimen, vull desitjar-te molta felicitat avui, demà i sempre. Moltes felicitats per encarar cada moment de la vida com ho comets, a cada edat, amb cada estat d’ànim. Moltes felicitats per ser com ets!