Estimada àvia
"Estimada àvia,
Que en fa de dies que tenia pendent aquesta carta! Que en fa de dies que no m’assisteix la inspiració per expressar els sentiments que amaga la teva única néta! Aquests dies han estat una mica desoladors: per més que la busqués, no apareixia l’espurna per començar a escriure. El pitjor, que si amb la pressió feia quatre ratlles, aquestes eren buides i massa imperfectes; tu no les mereixies.
Per què una carta per felicitar-te? La raó no és clara, simplement escric, tant se val el vehicle on instrumentar-ho. La qüestió és que tu ets de l’època de les cartes i els amors epistolars. I què millor que demostrar-te la meva estima en una d’elles ara que arribes als 74?
Setanta anys més quatre, com dirien els francesos. Uns quants més que jo. Tanmateix, tot i que la diferència d’edat entre nosaltres és patent, el teu tarannà i esperit lliure i juvenívol l’escurça i ens acosta fins a trobar-nos tan sols espaiades per l’experiència de la qual gaudeixes gràcies a la maleta que són els anys.
La nostra complicitat es manifesta en la vida diària. Prova d’això, de què ets per mi una segona mare, les nostres converses, que poden allargar-se hores i hores; mirar-nos i entendre’ns mútuament sense articular paraula.
Conservo molts records que crec mai trepitjaran zona d’oblit: aquelles tardes que, encara ben petita, frisava per fer la maleteta i venir a dormir a casa vostra; els berenars al menjador després d’un llarg dia a La Vall i La Farga abans d’anar a la Fiac, al CEM o a qualsevol altre lloc “antes” de pujar a casa, a Matadepera, en plena adolescència i efervescència d’hormones que alguna vegada havien propiciat alguna topada sense importància. Els pensaments sobre els estius a Mallorca m’acompanyen sovint quan camino per alguna platja; diumenges de família situada al voltant d’una taula parada per assaborir els teus deliciosos macarrons, una memòria més. Caps i barrets, anècdotes lèxiques... Una enumeració inacabable que no fa falta reproduir: sempre conservarem cada un d’aquests detalls en la nostra memòria; perquè ens omples a tots, amb el teu afecte i amor incondicionals, els teus consells i el teu exemple de coratge.
Una pluja dels millors desitjos en el trajecte cap als 75.
Sempre al teu costat,
La teva néta"
Que en fa de dies que tenia pendent aquesta carta! Que en fa de dies que no m’assisteix la inspiració per expressar els sentiments que amaga la teva única néta! Aquests dies han estat una mica desoladors: per més que la busqués, no apareixia l’espurna per començar a escriure. El pitjor, que si amb la pressió feia quatre ratlles, aquestes eren buides i massa imperfectes; tu no les mereixies.
Per què una carta per felicitar-te? La raó no és clara, simplement escric, tant se val el vehicle on instrumentar-ho. La qüestió és que tu ets de l’època de les cartes i els amors epistolars. I què millor que demostrar-te la meva estima en una d’elles ara que arribes als 74?
Setanta anys més quatre, com dirien els francesos. Uns quants més que jo. Tanmateix, tot i que la diferència d’edat entre nosaltres és patent, el teu tarannà i esperit lliure i juvenívol l’escurça i ens acosta fins a trobar-nos tan sols espaiades per l’experiència de la qual gaudeixes gràcies a la maleta que són els anys.
La nostra complicitat es manifesta en la vida diària. Prova d’això, de què ets per mi una segona mare, les nostres converses, que poden allargar-se hores i hores; mirar-nos i entendre’ns mútuament sense articular paraula.
Conservo molts records que crec mai trepitjaran zona d’oblit: aquelles tardes que, encara ben petita, frisava per fer la maleteta i venir a dormir a casa vostra; els berenars al menjador després d’un llarg dia a La Vall i La Farga abans d’anar a la Fiac, al CEM o a qualsevol altre lloc “antes” de pujar a casa, a Matadepera, en plena adolescència i efervescència d’hormones que alguna vegada havien propiciat alguna topada sense importància. Els pensaments sobre els estius a Mallorca m’acompanyen sovint quan camino per alguna platja; diumenges de família situada al voltant d’una taula parada per assaborir els teus deliciosos macarrons, una memòria més. Caps i barrets, anècdotes lèxiques... Una enumeració inacabable que no fa falta reproduir: sempre conservarem cada un d’aquests detalls en la nostra memòria; perquè ens omples a tots, amb el teu afecte i amor incondicionals, els teus consells i el teu exemple de coratge.
Una pluja dels millors desitjos en el trajecte cap als 75.
Sempre al teu costat,
La teva néta"
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
No hay comentarios:
Publicar un comentario