viernes, 26 de octubre de 2007

L'AVE de la discòrdia


Estareu d’acord amb mi que el pas de l’AVE per Barcelona està causant estralls: múltiples inconvenients a la ciutadania, als indignats usuaris que a més de patir els constants retards ja existents abans de la seva arribada, ara veuen com les seves vides diàries es compliquen una mica més per arribar a la feina, portar els petits a l’escola i tornar cap a casa exhausts de la jornada; la simple quotidianitat s’ha convertit per a molts en jornades inacabables saltejades per una dosi important d’estrés. Per ells començar el dia i acabar-lo és tota una odissea.

A tot això, a més, s’hi ha de sumar la quantitat de desperfectes produïts en les diferents estacions on s’estan realitzant les obres per la seva arribada, que encara ralenteixen més el procés. Sense anar més lluny avui ha tingut lloc l’esfondrament d’aproximadament 10 metres d’andana a l’estació de Bellvitge que ha motivat la suspensió de les obres per part d’Adif; hi ha una voluntat de córrer massa per enllestir el projecte. La raó? Aspiracions de caràcter absolutament electoral que obliguen a realitzar les obres a marxes forçades. I és que Zapatero, que està perdent la poca credibilitat que ja li quedava sobretot després de la retallada de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, va fixar la data d’arribada definitiva de l’AVE el 21 de desembre amb l’única finalitat d’inaugurar el tren d’alta velocitat abans no es celebrin els comicis generals.

Entretant, el consistori barceloní posa fil a l’agulla per redreçar la situació, i buscant el concens necessari per dita comesa, els cinc grups municipals han acordat que la data d’arribada de l’AVE prevista per ZP es retardi. El pacte unànim, tanmateix, no ha pogut assolir-se quant a la demanda de la dimissió dels màxims responsables del caos de rodalies –ara i el passat estiu-: la Ministra de Foment, Magdalena Álvarez i el Secretari d’Estat d’Infraestructures, Víctor Morlán. CIU, PPC i ERC l’han aprovada sense el vot a favor del bipartit municipal, així com també la revisió del traçat de l’AVE, molt polèmic especialment pel seu pas per sota de l’obra de Gaudí, la Sagrada Família. I és que després del cas Carmel, els polítics van amb més peus de plom que mai. Tot i així, se’ls està escapant de les mans altra vegada.

I enmig d’aquest circ es troba el traspàs del servei de Rodalies Renfe a la Generalitat, que ja s'ha afirmat inviable per la data prevista, l’1 de gener de 2008, segons paraules de Josep Lluís Carod-Rovira.

I em pregunto, com acabarà aquesta situació? Haurem de llegir i sentir als mitjans de comunicació notícies pitjors respecte aquesta crisi ferroviària? Segur que sí, perque el futur de les infraestructures de Catalunya és ara més negre que mai.

7 comentarios:

ia dijo...

Sí, sí, ves que ara no ens ensorrin la Sagrada Família, ai què dirà en Gaudí!?

Nosaltres encara sort que utilitzem els FGC.. però pobra la gent que ha de utilitzar Tenfe (tal i com sortia avui a les notícies sobre unes samarretes a l'estil de Vomistar) per tal d'arribar a Barcelona.. ja que tot està tant centralitzat.

Xavi dijo...

I jo que tindré la sortida del túnel de Sagrera quasi al costat de casa... podré veure des del balcó com van caient les cases...

Llàstima que tinguem aquest pèssim sistema ferroviari. Amb que s'assemblés un 20% a l'alemany ja estaria content, però en un país on tot ho volen soterrar i només fan que fer estacions bunker no es pot demanar més.

Narval dijo...

Jo de moment avui ja he agafat l'autobus per si les mosques.

reflexions en català (marc) dijo...

Les coses sempre poden empitjorar. I el ZP es juga les eleccions a Catalunya. Ai, ai, ai!

Betty dijo...

La polèmica està servida. Els ingredients són:

-Indignació popular, gairebé general, ja que els afectats no són tan sols els usuaris de vies fèrries (de debò que llevar-se cada dia sabent el que t'espera per arribar a la teva destinació deu ser un gran sacrifici; et compadeixo molt Narval), sinó també els d'autopistes, que cada vegada estan més col.lapsades.

-Aproximació d'eleccions generals on ZP es juga la poltrona en casos com el que ens ocupa o l'EAC retallat.

-PSC al govern municipal, que no pot contradir al partit espanyol més que en alguns aspectes.

-Ara, la "tossuderia" de Magdalena Álvarez: "no pienso dimitir!".

-I d'altres.

Per aconseguir una bona textura només cal remenar a la cassola amb una mica de pebre, que sempre ajuda a que les polèmiques siguin més picants.

La recepta és exclusiva d'un país de pandereta: Espanya.

Anónimo dijo...

Ja teniu raó, ja!
I mentre es van passant la ciutadania pel folre.
Quina colla d'incompetents!
Rodalies.

xiuxiueig dijo...

Crec que el que ara patim és la conseqüència de molts anys de falta d'inversió a Catalunya.

De fet, fa un munt de temps que sento a parlar de balances fiscals deficitàries... xò ningú no reacciona fins que ja és massa tard.

Si és que es pot dir que algú encara que tard ha reaccionat; ja que d'això, tampoc n'estic del tot segur.

Tristor.