jueves, 10 de abril de 2008

Cau la nit i...


Necessito distreure la ment ocupada durant l’inesgotable rutina que inicia els seus passos amb el sol i s’apaga amb la comunitat d’estels atenta al que succeeix als seus peus. Llegeixo paraules sorgides d’un cor ferit, d’una dona inexistent avui. I m’inspira. La tendresa que destil.len les pàgines escrites amb fugacitat en èpoques llunyanes en el temps, m’obren una porta a l’estança on apilo les ganes irrefrenables d’emular-la. M’és impossible. Abans n’era capaç; ara sembla que m’hagin robat l’ànima, el cor, la meva part més humana. I és que no sento res, m’envaeix l’única sensació que experimento cada dia a la mateixa hora: la son, la lladre que foragita els fantasmes que a tots ronden per convidar-nos a reflexionar. L’oïda no me’ls permet escoltar i l’esforç és vençut nit rere nit; ho deixo per l’endemà. L’intent de retrobar-me amb ells perquè em xiulin idees, m’omplin de por, m’encenguin de ràbia, m’incentivin a crear queda aparcat, en un racó, abandonat. Avui, però, l’he vist tan sol que m’ha conmogut i he decidit fer-ne ús per reunir-me amb els pensaments endormiscats. Tant és així que el resultat de l'esperada trobada és el que presencieu, unes ratlles inconnexes per acabar dient: bona nit.

12 comentarios:

SLu dijo...

Sembla mentida sent la mateixa persona poguem passar per estats emocionals tan diferents depenent del moment personal en el que ens trobem...

Hi ha etapes en les que et sents hipersusceptible, que tot t'evoca sentiments, contrariats de vegades, però que et transmeten sensacions. I d'altres moments en el que ens sembla com si estessim buits per dintre, com si la nostra existencia es limtés a anar passant els dies sense més...un altre i un altre...

Es aquesta sensació el que m'ha inspirat a mi al llegir-te, m`ha recordat a sentiments que ara queden una mica llunyans, però que com la vida gira tant, segur que algún día em visitaran de nou...

Com et dic sempre, consegueixes captar l'atenció amb els teus escrits, no fàcils de llegir, el que encara fa més gran el seu interés ;)

A més, avui m'has ajudat a relaxarme una mica en la intensa nit d'estudi que m'espera. Per sort demà festeta! en tinc unes ganesss

Molts petonets guapi i que no decaiguin les actualitzacions!
Muaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

TEM!

PD: PA PA PA PA PAPAPAPAPAAAA
(Era per frivolitzar una mica el post i arrencar-te un somriure!!jejeje)

María Gómez dijo...

Just el moment en què el sol comença a caure i la immensitat del cel s'enfosqueix, sembla que la meva persona també s'enfosqueixi. Com tu, hi ha nits en què semblen que m'hagin robat l'ànima. Però el que m'agrada de les nits és el moment dedicat a llegir el que escrius.
M'agrada llegir les teves ratlles, i m'agrada tornar-me a llegir el que acabes d'escriure.

un petonet ben fort!

María Gómez dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Anna Tarambana dijo...

M'has deixat sense paraules. Malgrat el què transmet és certa soledat i tristesa el post és molt bo!

Anónimo dijo...

Quanta raó en tots els posts que t'han deixat. Saps que aquí no hi falta una altra incondicional dels teus escrits, apassionada per cada paraula que transmets, totes i cadascuna d'elles m'aporta sempre algo, ni que sigui un mínim sentiment semblant al que expresses.

M'encanta que actualitzis!!! No ho abandonis...solete!

muaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaas

Anónimo dijo...

Espero que aconseguissis dormir-te com un soc després de posar per escrit tantes cabòries :D

Anónimo dijo...

No té res a veure amb el teu article... però ja t'has comprat el nou llibre? la segona part de l'ombra del vent? m'encanta com transmets la il·lusió per la lectura i la sinopsi dels llibres... me'l compre? serà que si... jeje
Petonets

Lucy in the sky dijo...

Hola Betty!! Aprofito aquest comentari per saludar-te! Últimament tinc el blog una mica abandonat, molta feina i moltes coses a fer... però sempre vaig visitant el teu blog a veure quins nous posts escrius! Espero que tot bé, que tal uni?

Una abraçada molt forta,

Lucy

Elisabet Casamitjana Marcet dijo...

Hauria d'estar estudiant. Mirant còdigos i llibres d'economia. Pero no, perque...que es un abogat sino inquiet? donc soc inquieta i m'agrada llegir (coses que no siguin el concubinato en roma).
Ja era l'endemà...es a dir, vas comenar a esciure un dia i vas acabar un altre i...
ultimament jo tampoc sento res, no expressio, tot sensacions buides, no hem fa ilusio ni el dia que toca esmorzar croissant. El pitjor es un dia, qualsevol i quan menys t'ho esperes, bummm! sentiments i sentiments...

molt maco el blog, el consultare i llegire!

Youryu dijo...

es a dir, vas comenar a esciure un dia i vas acabar un altre i...
ultimament jo tampoc sento res, no expressio, tot sensacions buides, no hem fa ilusio ni el dia que toca esmorzar croissant. El pitjor es un dia, qualsevol i quan menys t'ho esperes, bummm

metin2 dijo...

ni el dia que toca esmorzar croissant. thanks.

Oyun hilesi dijo...

ultimament jo tampoc sento res, no expressio, tot sensacions buides, no hem