domingo, 6 de julio de 2008

L'exemple d'una petita història


Cada dia sortia de casa amb el seu paraigües. Les pluges es repetien incessants, dia rere dia. Feia sis mesos que no deixava de ploure i tothom havia adquirit aquella costum d’emportar-se el paraigües arreu. Ella també. Com que la genètica li havia donat uns cabells d’aquells que amb una mica d’humitat agafen formes inimaginables, des del primer dia d’aquella època de pluges l’acompanyava un nou objecte en el seu anar i venir.


Al principi, durant les primeres setmanes de precipitacions, aquestes li havien provocat una enorme alegria. La sequera que patia la seva terra havia consumit els boscos, els conreus, la naturalesa entera. L’esperada pluja havia caigut per fi, nodrint tot allò que trobava al seu pas. Tanmateix, acostumada a un altre tipus de clima, vivia trista esperant veure el sol algun dia; paciència, es deia. Després de dos mesos seguits sense deixar de ploure, desitjava que arribés el dia en què deixés de fer-ho. Tot s’havia reduït a la pluja.


La poca variabilitat del temps havia suposat la supressió de les previsions meteorològiques que seguien als telediaris de totes les cadenes televisives. Més que eliminar-se del taulell televisiu, s’havia modificat el seu contingut, que consistia ara en un repàs de les diferents quantitats de litres per metre quadrat de cada població del territori.


El paraigües s’havia convertit en un company inseparable, vital. Ella fins i tot el posava a la bossa el dia que havia d’agafar el cotxe i tancar-se a la feina per sortir-ne altra vegada sobre les quatre rodes per anar al gimnàs i tornar a casa. A vegades, un sol paraigües no era suficient i en portava un altre al cotxe. I així continuava la vida dia rere dia fins que pels volts de la primera quinzena d’agost, quan les platges encara restaven soles com quan és hivern, un dia el matí es va llevar sense un sol núvol. Les notícies no parlaven de res més, tot s’havia colapsat: els hotels i les carreteres de la costa, les terrassetes dels cafès, les geladeries, les botigues de roba, els parcs, les piscines municipals, els carrers sencers…


I ella va optar per abandonar el paraigües, al qual trobaria a faltar cada matí quan fés la bossa. Tant que havia desitjat que arribés aquell moment, ara sentia una certa nostàlgia d’aquell temps en què la pluja s’havia convertit en el centre de tot.


***


Em serveixo d'aquesta absurda història de ficció per il.lustrar la sensació que m’envaeix avui en pensar en la universitat, que ha sigut part de mi durant cinc anys; qui ho diria que han transcorregut tan ràpidament! Ja no hi són i amb ells han fugit també els cinc cursos de la carrera, els últims dels quals tenia especial interès en què acabessin de forma veloç. Perquè et sents gran, et sents madur i amb moltes ganes per començar a exercir i guanyar-te la vida per tu mateix amb la teva passió. I ara que ha arribat, mires enrere i t’adones que en algun moment trobaràs a faltar tot allò que tant t’ha aportat mentre hi eres dins i et feia de segona casa. Com la noia del paraigües, que arribat el bon temps trobava a faltar aquella pluja que li convertia els cabells en una mata despentinada de pèls.


Però ara no és moment d’enyorar temps passats, sinó només de fer memòria d’aquell temps que ha deixat de ser present recentment per agraïr que m’hagi portat on sóc. I és que en aquest moment m’omple d’il.lusió aquesta nova etapa que començo, que tinc tantes ganes de viure acceptant els nous reptes que em proposi.

8 comentarios:

Anónimo dijo...

M'agrada trobar-te calaix de sastre; feia molt de temps que et buscava. Et felicito per tot el que has aconseguit, per la carrera acabada, per la nova feina i sobretot et felicito per ser com ets,amb paraigüa o sense.
Maje

María Gómez dijo...

un plaer retrobar-me amb els teus escrits! sovint faig una passejada per veure si hi ha alguna cosa per llegir, i somric quan trobo una nova actualització!

enhorabona per la carrera, suposo que això deu significar la fi que aporta un nou començament, així que molta sort en aquesta nova etapa!

un petó!

Anónimo dijo...

Obrir el calaix i trobar roba nova!!! wow!!! Feia temps que esperava una actualització!!!

T'has guanyat el que tens a pols, amb el teu esforç i la teva suor... tot el que vingui ara serà fantàstic, perquè t'ho mereixes més que ningú. Jo vull seguir aquí, compartint-ho amb tu!!!

Un petonet enorme dsd terres angleses. I perdona per no poder-te dir res l'últim dia...vaig anar de cul cul!!
***

ah! i recorda que aquest pròxim curs encara em tindràs allà, com a excusa per visitar la teva estimada facultat i repetir-hi algun dinar. No acceptaré un no per resposta!

Anónimo dijo...

Obrir el calaix i trobar roba nova!!! wow!!! Feia temps que esperava una actualització!!!

T'has guanyat el que tens a pols, amb el teu esforç i la teva suor... tot el que vingui ara serà fantàstic, perquè t'ho mereixes més que ningú. Jo vull seguir aquí, compartint-ho amb tu!!!

Un petonet enorme dsd terres angleses. I perdona per no poder-te dir res l'últim dia...vaig anar de cul cul!!
***

ah! i recorda que aquest pròxim curs encara em tindràs allà, com a excusa per visitar la teva estimada facultat i repetir-hi algun dinar. No acceptaré un no per resposta!

youryu dijo...

Registrando su blog en Publizida BLOG'S accederás al servicio de estadísticas gratuitas y podrás participar en el TOP.RANKING
También puedes acceder a la valoración que los usuarios hacen de su página.

Metin2 hile dijo...

Thank you

Megadosya dijo...

Muchas Gracias por tu tiempo... y disculpa si no fue la mejor manera de darme a conocer.

Oyun hilesi dijo...

Todo en Hardware. Ordenadores, Impresoras,Consumibles,Monitores,TFT,TDT,Mp3,Mp4,Cámaras Fotograficas,Gadgets,Routers,Audio,etc.