domingo, 18 de febrero de 2007

Aproximació a una recepta per la felicitat


Ahir el dia, que s'havia aixecat gris, començava amb un cert sentiment de melanconia enganxat a l’ànima. L’afany per què tot sortís perfecte i les ganes de compartir un dia molt especial amb els que més t’estimes no despertava com jo més havia esperat.


Tanmateix, avui em sento la persona més afortunada del món per tenir al voltant unes grans persones, els millors INGREDIENTS per trobar de tant en tant la FELICITAT anhelada per tots: una gran FAMÍLIA i unes AMISTATS d’aquelles que no moren mai. A tots ells els he d’estar agraïda per tot el que ahir i sempre van fer i fan possible (a vegades no sé si en sóc prou mereixedora). Per tot això, MOLTES GRÀCIES!

1 comentario:

SöNia dijo...

Tens rao en això del pas del temps...ja fa més de quatre anys que ens coneixem i hem passat moltes coses (sobretot moltes que ens han fet riure jeje, encara que hi h ahagut de tot...) pero aquest any hem celebrat juntes per primera vegada i espero que per moltes més, el teu aniversari, els “dos patitos” que en diuen i ens ho vem passar d’allò més bé! Així que espero que la pròxima vegada que dubtis de quina manera podrà ser la millor per celebrar-ho t’enrecordis del dia d’ahir i de la gent que el vem compartir amb tu :). Només em queda dir-te que espero que en els taaaaants anys que et queden per cumplir no camviïs mai, que fa falta la gent com tu! Jeje...que...,m’he posat molt tova o que?? Una mica oi?? Així el pròxim dia que t’escrigui no t‘ensabonaré tan que sinó al final t’ho creuràs!nooo que es brometa! Espero que et faci ilu que el primer dia que visito el teu blog t’hagi escrit!Bé per acabar només et diré una vegada més:
Per molt anys!!
PD: Saps que? Ara m’han entrar ganes de tenir un blog a mi també, diguem plagiadora jejeje, ja t’aniré iformant!