El pas del temps

El temps: un atleta que amb els anys corre més i arriba abans a la meta; un escultor que treballa amb els nostres cossos, imprimint artísticament la seva petjada a la nostra pell, cabells; una invisible força que és immutable i eterna, doncs sempre és present. I em pregunto, és el temps el que passa o som nosaltres que envellim i ell resta essent el que era des de l’inici? A qui no preocupa el pas del temps? Ningú gaudeix d’una posició indiferent en aquest sentit, sobretot quan s’acosta alguna data que et recorda que envelleixes poc a poc.


Tanta preocupació no és per no res (ara m'entendreu més bé). I és que el proper dissabte, dia 17, és el meu aniversari. Sí! Em sap greu treure’m el 21, xifra a la que em vaig adaptar fàcilment, per coronar-me amb un 22. De fet, pensant-t’ho bé, només seré un dia més gran, i això no ho fa gaire diferent no ? Ja us explicaré què tal senten! Als que feu anys: MOLTES FELICITATS!