Vocació d'advocat

El dijous passat (22 de febrer) la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, de la qual en sóc alumna del quart i penúltim curs actualment, va acollir la Fira d’Ocupació Laboral. L’obertura d’aquest event va córrer a càrrec dels advocats, els despatxos més importants de la ciutat comtal; posteriorment els tocarà a notaris, registradors i magistrats. Des de Freshfields Bruckhaus Deringer fins a Roca Junyent l’oportunitat oferida per la facultat va ser molt profitosa i motivadora.

Per als que no em coneixeu gaire -o gens- i heu vingut a parar a aquest blog, anunciar-vos que una servidora és una amant de la seva carrera i futura professió com a lletrada. Cap dia m’he arrepentit d’haver fet tria d’aquests estudis. I encara diria més, amb els anys noto que creix aquest inclinació pel Dret.

La Fira d’Ocupació Laboral ha estat una empenta per viure encara amb més passió aquesta meva ocupació. Tot i que a casa ja pertanyem al ram jurídic i, com és lògic, ho pugui tenir més fàcil per obrir-me pas en aquest món ferotge de la justícia, vaig convenir rondar les paradetes de cada bufet, muntades al hall de la facultat com les dels hippies al portal de Sant Roc de Terrassa. I és que un ha de cercar el formatge sempre (SPENCER JOHNSON, ¿Quién se ha llevado mi queso?), siguin quines siguin les circumstàncies, vinguin mal dades o no. L'entrada de l'edifici principal de la facultat havia adquirit l’aparença fidel d’un mercat – ben mirat ho era- i com aquells que se senten cridats per les rebaixes post-nadalenques, vam acabar amb un munt de carpetes i bolígrafs propagandístics. Personalment, tot i l’enrenou d’stands que hi havia, crec que l’afluència d’estudiants interessats en aquell assortiment era molt baixa.

Curiosos com cap altri, ens vam interessar pel més mínim detall de cada un dels més internacionals i ben considerats bufets; la il.lusió augmentava a cada pas que donàvem. Crec que des d’aquell instant vaig ser conscient que no deixaria escapar cap bocí d’oportunitats que m’oferís el món per desenvolupar això que tant m’estimo. Tot i tenir ben clar que a la llarga o a la curta vull convertir-me en cap de rata, prenent aquesta expressió del tan conegut a casa val més cap de rata que cua de lleó, sempre és prestigiós formar part d’una firma de jurisconsults com Baker & McKenzie o Uría Menéndez. A més, de ben segur que l’experiència que s’adquireix és abundant, tan enriquidora per al futur que qui sap, potser algun dia nosaltres aconseguim una certa embergadura.

Certament va ser un plaer descobrir algunes de les possibilitats que ofereix l’ampli món laboral dels juristes. Amb tot, ara és moment de treballar molt per assolir tot el que ens proposem i en un futur esperem no molt llunyà, recollir els fruits del nostre esforç.