viernes, 2 de marzo de 2007

EL PERFUME de Patrick Süskind



EL PERFUME, la novel.la històrica de Patrick Süskind, va caure a les meves mans fa pocs dies, després d’haver passat per les del meu germà, que és qui em va recomanar la seva lectura. “Historia de un asesino”, tal i com està subtitulat, és només un incís de l’enorme entramat d’històries de la vida de Jean Baptiste Grenouille, el protagonista, a la França del segle XVIII.

Tot i no tractar-se d’un relat trepidant o actiu -especialment al principi-, les pàgines sorgides de la inventiva de Süskind encisen poc a poc al lector fins a provocar en aquest una sensació de no poder parar d’engolir paraules, paraules i més paraules; un cop tastades i assaborides, una dosi important al dia s’acaba fent necessària. La intriga i les emocions van creixent a mesura que el protagonista es coneix a ell mateix a través de les seves vivències i, sobretot, mitjançant el seu superdotat poder olfatiu. I és que Grenouille, nascut i crescut en la misèria, es desenvolupa sabent que és diferent dels altres, doncs posseeix un do excepcional: un olfacte prodigiós que li permet detectar l’entera existència d’olors, amb una facilitat i intensitat de la qual no gaudeixen la resta d’éssers vius. Aquesta peculiaritat seva l’allunya de la societat tot marginant-se en el seu món de les olors i al mateix temps, tanmateix, li ofereix convertir-se en un afamat i reconegut perfumista.

En descobrir frustradament la falta d’olor propi que el caracteritzi com a ésser existent, Grenouille s’obsessiona en trobar una fragància que el converteixi en individu, i posteriorment en l’home perfecte, respectat i apreciat per tothom. Amb l’afany d’obtenir aquest perfum diví, proveït del seu sensitiu olfacte i savi de les tècniques magistrals més complexes per aconseguir aromes, Jean Baptiste decideix apropiar-se de l’essència d’aquelles persones que provoquen més sensacions entre la gent: la de noies de gran bellesa i sensualitat, arribades a la pubertat i conservadores d’una intacta virginitat. Aquest desitjat objectiu el fa presa d’una greu follia, la qual el porta a realitzar fets tan irracionals que l’impulsen a la seva destrucció personal.

L’autor alemany fa palesa la seva habilitat descriptiva en aquesta obra on els més variats perfums, efluvis i ferums són excel.lentment dibuixats en una narrativa que al llarg de l’obra s’enriqueix de forma progressiva. Inspirador d’emocions tan diverses com la tendresa i la repugnància, el treball de Süskind ja s’ha vist recompensat amb una producció cinematogràfica que espero sigui fidel al contingut del llibre, doncs encara no he tingut l’oportunitat de veure-la.

3 comentarios:

SoNia dijo...

Comparteixo totalment amb tu, la descripció i comentari sobre aquesta gran novel·la,el Perfume. T'enrrecordes que t'ho deia que era molt bona!. Sense tenir grans moment d'acció ni de romanticisme et manté en tensió de del principi fins a l'última pàgina.
Trobo molt encertat que t'hagis decidit a crear aquesta "sala de lectura", ja ens anirem donant idees de llibres per comentar en els nostres respectius blogs!
Molt petonets!

Anónimo dijo...

Oooo ho veus com has de fer cas del teu germà? ;p m'ha encantat la teva crítica! wenu tant com encantat seria exagerar >_> deixem-ho en que m'ha agradat! XD (com en sé de fer compliments eh? ~_~)

P.S. veus com si k m'ho he llegit al final? :D

~ia

Lucy in the sky dijo...

Hola Betty,

Jo també vaig llegir "El Perfume" fa un parell d'anys, durant les vacances d'estiu. Va ser un llibre que em va agradar molt, les descripcions de les olors son espectaculars. Estic d'acord amb tu amb que, és un llibre que enganxa! Molt recomanable!

Una abraçada.