Final de Temporada

El període d’exàmens ha arribat avui, per fi, a l’últim capítol de la vigent quarta temporada, consumint-se amb ell les hores de claustre i nervis. Ara recorre el meu cos una sensació de llibertat, de tranquil.litat relativa.

Sento lliures cos i ment, subjectes a una absurda obligació d’estudi amb la única finalitat d’aprovar. Les coses, tanmateix, poden ser objecte de mudança si un té l’ànsia de trobar-se en un sistema diferent, fet a mida; només cal una immersió en la idea d’un aprendre el que un s’estima mercè d’una immensa avidesa de conneixements, tècnica que he intentat adoptar també aquesta vegada. Malgrat això, a vegades la manca del factor temps esdevé en una circumstància que et retorna al buit sistema predeterminat; l’espiral m’absorbia altra vegada.

Quant a la tranquil.litat, aquesta no és absoluta encara. La incertesa d’alguns resultats suposa conservar una certa angoixa.

L’acabament dels exàmens, però, no tan sols m’omple d’aquestes sensacions, sinó que em brinda altra vegada l’oportunitat de dedicació més continuada al blog. Escriure, reflexionar, sotmetre a crítica, bromejar; tot, amb els cinc sentits posats. És per mi, doncs, una gran satisfacció retrobar-me amb les paraules, els lectors, amb vosaltres… Amb mi de nou.