Un parèntesi: tancat per vacances

Les anhelades vacances ja són aquí. Ja fa uns dies que les respiro, car per Matadepera, casa meva. Toca ara fer una escapadeta d’uns dies, com sempre en algun paratge dels que ens acostumen a agradar. Port Pollença no ens veurà aquest estiu, com tampoc ho va fer l’any passat. Una llàstima no retrobar-me amb els seus carrers, les seves platges, la seva gent de tot arreu, la seva atmosfera, el seu tot, que és especial. Tot i això, les circumstàncies, que no són balderes, recomanen, a vegades, romandre més prop de casa; ara són elles les que manen i imposen escollir un altre destí.

La tranquil.litat és un factor molt important per gaudir d’un bon descans. La platja, la mar, un destí que m’embriaga. Cassant-los amdós, aquests dies fugim amb la família en un recòndit hotel a la Costa Brava. Sembla mentida que en el bullici d’una costa mediterrània com la nostra encara hi hagi espais on gaudir del paisatge martítim i l’entorn natural dels boscos que l’envolten; sembla mentida. No obstant això, encara existeixen llocs com els que buscàvem i vam trobar l’adient.

Demà, després de dies de desitjar-ho, enfilem el camí cap al nostre racó per quedar-nos-hi durant dues setmanes i una mica més. Ja en sabrem de relaxar-nos i prendre’ns la vida una mica més a poc a poc? No crec que s’oblidi, és com anar en bicicleta. Tan sols ens faltarà tenir les nostres cosetes, les enyorarem ben segur.

Per acabar d’adobar el període vacacional, de tornada una estada a la muntanya, a Andorra. El principat em porta molts records i em recarrega les energies. És per això que una dosis dels seus carrers a qualsevol estació de l’any m’és necessària.

I essent l’objectiu d’aquest agost un descans “absolut”, res millor que aparcar algunes costums que no desvinculem mai del nostre dia a dia i sovint ens mantenen més estressats del que ens pensem. Un exemple clar, les facilitats d’un portàtil i el WiFi, que no posen cap mena d’entrebanc a utilitzar una eina com l’internet, que a la vegada porten a enfeinar-se d’una o altra manera. Així doncs, el portàtil no m’acompanyarà en aquest kit-kat estival, ressentint-se així l’activitat del blog.

No abandonaré però, l’hàbit d’escriure. Seria absurd desaprofitar uns dies com els que vénen per deixar anar les paraules, l’entorn és ideal. Quan torni m’agradaria ensenyar-vos el lloc que vaig triar per aquesta comesa d’escriure i pensar, o bé trobar noves idees, qui sap. Per tant, no m’oblidaré d’emportar-me un bloc –dels materials, evidentment- i un boli, retornant als vells instruments on evocar sentiments i pensaments que em recorrin allà.

Espero que els que em llegiu o, que ja és molt, passeu per aquest calaix, també passeu unes BONES VACANCES, almenys les que teniu pensades amb tots i cadascun dels seus detalls. Disfruteu-les si les teniu i sinó, sigueu feliços en allò que feu, que és el més important.

Ens veiem a la tornada!