lunes, 17 de septiembre de 2007

De nou...

Ara sí. Ara sí que es pot dir que ha començat a córrer l’últim alè de la carrera, doncs és avui que hem iniciat el nou curs després de dos mesos i mig d’inactivitat a les aules de la facultat. La satisfacció regna en acabar la jornada i en pensar què promet ser aquest any i què ens depararan aquests mesos.

De nou els carrers de Barcelona de bon matí amb vianants que també veuen despuntar el dia engegant cap a la feina, el col.legi, les seves ocupacions habituals. De nou trajectes amb tren, ja sigui assegut o d’empeu, perquè la multitud torna a aplegar-se a l'estació per omplir els vagons ara que el tret de sortida ja ha estat donat a les escoles i a moltes facultats. De nou les mateixes cares a la parada de l’autobús, esperant inevitablement en hores puntes que el trànsit ens porti al nostre destí. De nou horaris d’estudiant, companyia d'amics d'estudi i professors.

Tot ha tornat en un suspir, com també s’acabarà, sense que tinguem temps d'assabentar-nos-en; no obstant, aquesta vegada en la cloenda no hi posarem un punt i a part, sinó un punt i final. Il.lusiona veure una etapa completada amb totes les obligacions que això comporta. I entristeix pensar que no ho farem més, que els cinc anys que ens semblaven tants ja són aquí. Per ara, però, ens conformarem en assaborir els últims moments que encara estan per arribar.

7 comentarios:

Anónimo dijo...

Que motivada que estàs. Jo també espero enguany acabar en un suspir.

Itf dijo...

Molta sort aquest últim curs! A mi encara me'n falten tres... Ja m'agradaria poder acabar aquest any.

Floc dijo...

Mallerengu, sí que n'estic, ja ho pots ben dir. Suposo que la rutina acabarà per cansar una mica en alguns moments, però essent l'últim any suposo que serà diferent. Espero que et vagi molt bé també l'últim curs!

Itf, moltes gràcies. Però si vols un consell, no vulguis que acabi tan ràpid. Jo vaig començar amb moltes ganes i també esperava amb candeletes que arribés el dia d'acabar i entrar al món laboral fent el que més t'agrada. Ara, però, que ja faig cinquè, penso que m'ha passat volant. Disfruta del moment!

Anónimo dijo...

Oh la laaaa!
la teva fidel seguidora ja esta aqui.
Ja acabes!!!! que fort nena!!! fa panic veure com passa de rapid el temps....
sembla que comencavem ahir ehhh???

mltes felicitats betty amore, ens veiem per les aulesssss, i sobretot pel bar!!!!!!!!!

muaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

sento les faltes, escric dsd el PC de la del pis i es frances.

Anónimo dijo...

Bety!

Tens rao...aquests cinc anys han passat molt més ràpid del que podia imaginar...i això que jo no deixo la universitat aquest any...per sort o per desgràcia encara mi he de passar unes quantes estones més jeje

Però..no serà el mateix això està clar...sobretot no estiguis trista el que has de fer es disfrutar de la sort (fruit del teu esforç està clar) de poder tancar una estapa aquest curs!

Molta sort per les noves asignatures, aviam si internacional privat es tan difícil com diuen, ja m'ho diràs jejeje

Mil petonets guapa més que guapa!

PD: vaig rebre el teu missatge, moooltes gràcies, el que passa es que no vaig poder contestar a tothom jeje, si sapiguesis la factura que ha vingut a casa del mòbil!!

MUaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Carme Fortià dijo...

Passaran ràpids aquests cinc anys, i els que segueixin... De sobte, mires enrere i penses, quan fa que ens trobàvem a les aules? Recordes les classes de...?
Molta sort d'una que quan pensa en el seu últim any, hi pensa com si hagués estat ahir mateix.
Carme

Alicia (canelona) dijo...

Te deseo mucha suerte y fuerza para afrontar este último curso, como dices eran cinco años, que tal vez te parecían interminables y ya estas llegando a la meta.

No me cabe la menor duda, que lo sacarás adelante.

Hablaré con tu madre, que te de rabitos de pasa, que toda la vida se ha dicho por aquí, que ayudan a la memoria, jijiji.

¡¡suerteeeeeee!!

Besitos