Records
Quan mirava el cel estrellat, hi descobria els seus ulls encisant-lo com en els vells temps. Observant l’horitzó que dibuixaven les muntanyes sentia les corves d’aquella perfecta figura. Mentre escoltava aquell dòcil piano en una cançó aleatòria, sentia els seus llargs dits acariciant-li els cabells. Tot, absolutament tot despertava la seva memòria, la que conservava en les hores de lucidesa des del diagnòstic. La irrupció de la malaltia el portava a oblidar indiscriminadament. L’Alzheimer actuava sense distinció, esborrant mals i bons records. Entretant creixia la maleïda impotència, la qual, com si de foc es tractés, corroïa mica en mica el seu encara despert encarcerat interior. La lluita, la família, els amics i les entitats dedicades a la malaltia; tots amb el seu suport incondicional, l’única medicina eficaç.
A Pasqual Maragall i a tots els malalts escollits per l’Alzheimer, perquè sempre tingueu la força per tirar endavant.
17 comentarios:
Filla que bonic.
Un peto molt gran
M'has emocionat
BOSTON
Betty,
veig ke no sóc la única que s'emociona.Felicitats!
un petonàs*
Betty! Molt maco l'escrit.. l'Alzheimer és tant corrosiu, especialment pels familiars.
Ptns!
Gràcies família i Aida pel comentari! M'ha alegrat saber que us ha agradat. La veritat és que la notícia del principi d'Alzheimer de Maragall em va afectar. I ahir va venir la inspiració.
Un BETxitu molt fort!
Nena...ens has tocat la fibra sensible a tots...mereix la pena que triguis en escriure però quan et ve la insipiració et ve de debó!
Crec que la noticia en certa manera ens ha afectat a tots...es una persona carismàtica i per una cosa o un altre alguns polítics o gent rellvant sembla que formin part de la nostra vida encara que no els coneguem en persona!
Es curiós...
T'enyoro!!
Muaaaaaaa
No se què li passa al RSS però fins ara no m'ha sortit que havies actualitzat el blog xD Sempre arribo tard per llegir els teus escrits, que cada dia van a millor.
Em fa l'efecte que costarà trobar un altre polític de la seva talla a Catalunya. El que conmou és que una persona tan lúcida es vegi afectada per aquest tipus de malaltia i que a sobre tingui el valor per no amagar-se'n des de bon començament.
Gràcies a tots per comentar, em fa contenta que us hagi agradat! La millor vitamina per escriure és, moltes vegades, veure aque agrada a qui ho llegeix. I us ha agradat, per tant, rebo una gran dosi de vitamines!
BETxitux!
P.D.: Sònia, jo també!
Hola Betty!!
Molt maco el teu escrit! L'alzheimer és una malatia molt dura, veure que algú que t'has estimat molt no et reconix és molt, molt trist... Quan vaig saber la notícia d'en Maragall, al ser un personatge públic tant conegut i amb tant de carisma em va saber molt de greu...
Una abraçada Betty!!! fins aviat.
Molt emotiu.
Molt maco!!! M'ha agradat molt. Crec que l'alzehimer és una enfermetat molt trista. Tan debò li trobin una cura habiat.
Una abraçada!
Celebro que us hagi tocat la fibra, perquè davant de malalties com aquesta, així com moltes altres, no podem quedar-nos impassibles. Perquè la vida ho és tot si es pot viure amb salut!
Altra vegada, gràcies per comentar!
Celebro que us hagi tocat la fibra, perquè davant de malalties com aquesta, així com moltes altres, no podem quedar-nos impassibles. Perquè la vida ho és tot si es pot viure amb salut!
Altra vegada, gràcies per comentar!
BETTY!!!
Ara estava llegint alguns dels escrits que tenia pendents i la veritat és que m'han entrat moltíssimes ganes d'escriure't alguna cosa!
Cada vegada podria dir que escrius millor!! La veritat és que era conscient que sabies escriure..xò tan bé no!
Sobre l'últim escrit, no saps la gran reflexió que has fet. A més a més, aconsegueixes emocionar i sobretot pensar, que crec que és el més important...
Bé, no m'enrotllo més, xò sí dir-te que espero poder seguir gaudint de lectures com aquesta!!ptonas
Preciós!!!!!!!!
Una magnífica combinació entre un text culpidor i una imatge plena de significat.
Immillorable.
el resultat perfecte esdevé d'un gran text unit a una molt bona fotografia*
Publicar un comentario