martes, 9 de octubre de 2007

Sense xarxa, ni temps

Escric aquestes ratlles sense saber què en sortirà. La inspiració no fa acte de presència i només tinc la sensació que escric sense una xarxa que freni la meva caiguda al buit. Només sé que les hores se’m fan curtes exprimint-ne cada minut. Diuen que el temps és or i l’encerten, doncs ningú s’escapa de reconèixer algun dia que n’hi falta. A vegades s’alia amb circumstàncies quotidianes per obligar-te a pensar en ell com una necessitat. I sovint, fent ús de la seva capacitat d’absorció, t’acosta els moments temuts amb més rapidesa, mentre que els més esperats porten a considerar-lo un cosí de l’eternitat, doncs costen d’arribar. El temps...! No deixa de meravellar-me!

4 comentarios:

Narval dijo...

Com jo sempre dic, els posts han de fluir, això no és com anar de ventre.

Posar-se a escriure sense saber de què pot portar a resultats imprevisibles, i de vegades és millor així.

El temps sempre acaba passant, és només qüestió de temps :D

aidyns dijo...

El meu petit temps daurat et dedica aquestes 4 ratlles...

24 hores al dia no son suficients! Les hem d'aprofitar al màxim,cada dia,cada minut,cada instant.
Llegir els teus petits o llargs escrits sempre és un plaer.

muamuamua i muaaaaaa***

Xavi dijo...

Tinc tantes coses per fer i tant poc temps... i això que aquest trimestre només tinc dues assignatures, però és que el temps passa volant i no tens temps de fer res!

Carme Fortià dijo...

No et falta la raó! Misteriós company que sempre ens envolta, ara jugant amb nosaltres, ara escapant-se i amagant-se sota les pedres!