viernes, 23 de noviembre de 2007

Pintures Rupestres

Relats Conjunts

Ho havien aconseguit. Exhaust, queia rendit a l’empolsegat terra. L’atravessava una llarga i fina llança que en clavar-se al seu abdomen l’havia fet sentir ja la presa d’algú. Una sensació indescriptible: el dolor minvava la seva força per al més ordinari moviment, el simple fet de mantenir les parpelles obertes li suposava un esforç colosal; la ràbia de ser caçat, de perdre-ho tot en caure a les mans d’algun salvatge; la tristor d’abandonar-ho tot en morir, la por a la incertesa d’un futur truncat, d’un camí inexplorat del qual ningú n’ha tornat mai. L’infortuni havia aparegut, tan temut, s’havia fet present.

Estès enmig d’enlloc d’un paratge assoleiat sentia les passes dels seus caçadors, que amb crits de glòria manifestaven als quatre vents el seu triomf en la cacera. Era una bona peça, deien, “per això ha caigut amb tanta facilitat, perquè aquest búfal està gras i poc acostumat a córrer”. Ja res l’immutava, no li importava el que poguessin pensar quan s’endevinava tan clarament i cruel la seva cada vegada més propera mort. Una pressió al pit mentre es produia l’extracció de l’arma que l’havia abatut: l’alliberament. L’escalfor d’unes mans rodejant les potes anteriors i posteriors: la bèstia convertida en presa sobre les espatlles d’una pila d’homes. De camí al destí la vida s’escapa mica en mica. Flueix en direcció contraria a la que ell pren. L’acomiada poc a poc. Tanca els ulls plaent.

Un sentiment tan estrany és sentir-se presa d’algun sentiment, d’alguna situació, d’algú. L’ira, l’odi, la ràbia, l’amor, les persones, les coses… Tot en el món ens ha fet a tots presa en algun moment de la nostra vida. La història fa palesa aquesta afirmació i sinó que preguntin a Marx: el domini dels poderosos s’imposa de forma absoluta sobre els dominats.
Una proposta més de Relats Conjunts

11 comentarios:

xiuxiueig dijo...

Betty, com sempre un escrit brillant!
Deixa'm dir-te xò que no estic del tot d'acord amb la frase final del Marx. Sobretot, tenint en compte que utilitza l'expressió "de forma absoluta". Jo en canvi, penso que com bé dius hi ha moments en què tots en hem sentit dominats, xò segur que per altra banda també hem estat capaços d'alliberar-nos-en. A més, sentir-me captivat per determinats sentiments és més un plaer que no pas una desgràcia.

Schones Wochenende! 1 petó.

XeXu dijo...

Un gran escrit. Veure les coses des de l'altra banda de vegades no és fàcil, però tu ho has fet molt bé, felicitats pel relat.

Narval dijo...

Ja en tens de traça amb els relats.

Jo de moment he optat per prendre'm un descans que prou feina tinc ja :S

Fins la propera ;)

aidyns dijo...

Sempre m'enamoro dels teus escrits...és un plaer llegir-los. Fixa't si m'agraden ke a les 4:16 de la matinada, amb els ulls mig tancats, encara ets capaç d'emocionar-me...i t'asseguro que no és tasca fàcil...jeje!

Aquest, però, m'ha fet molta pena... Mai ens hem de deixar dominar, ni ser nosaltres qui portem a algu per un lloc no desitjat. La llibertat és el millor sentiment del que un pot gaudir.

Espero un altre dinaret amb moltes ganes...Riv.Maya crec que finalment sí que ens veurà...a viam.

muamua^*^

[anonymous writer] dijo...

Molt bon escrit. I a més, no et quedes aquí i ens fas pensar i reflexionar una mica, i això sempre va bé.

Fins aviat!

Xavi dijo...

Gran text, com sempre ;D

Betty dijo...

Moltes gràcies a tots! La veritat és que aquests dies tenia una mica abandonat l'hàbit d'escriure i no sabia ben bé què en sortiria. Sort que no em puc desenganxar de participar en les propostes, sempre tan interessants, de Relats Conjunts.

Celebro que us hagi agradat, ni que sigui una miqueta!

SöNï dijo...

Bety! bo havia pogut llegir-te amb calma encara pero ahara que ho he fet puc dir-te que m'has emocionat!

I no només es perquè el meu estat d'ànim sigui el que és eh...sinó perquè es ben veritat el que dius...
Els sentiments ens taricionen i ens poden fer gaudir dels millors moments igual que la vida també ens els roba de les mans...

En fi...actualitza més sovint please! ;)

Molts petonets i moltes gràcies per divendres!
TEM!
Muaaaaaaaaaaaa

Jordi Casanovas dijo...

He trobat genial la idea de posar-te en el lloc de l'animal caçat. Molt bona història. Felicitats

Town Crier dijo...

No he pogut llegir tota la resta de relats sobre Pintures Rupestres, però segons els comentaris que veig per aquí, imagino que el teu serà l'únic que tracta la pintura desde el punt de vista de la víctima.

En aquest sentit, molt ben aconseguit!

També m'ha agradat molt la descripció de l'angoixa, del coneixement de que la vida s'acava...

Felicitats en conjunt, i moltes gràcies per fer-me descobrir RELATS CONJUNTS, ja hi he participat!

Sort!

PD: ens vam creuar al blog del teu germà, ho dic per no espantar-te si em creus un desconegut, jeje.

Anónimo dijo...

implicit oscillating sharmab vurfuz microgene ubiquitous frustration minerals gksxk colleague ship
semelokertes marchimundui