"Europe's living a celebration"

Avui l’Europa que començava a concebre’s l’any 1951 amb la constitució de la CECA (Comunitat Europea del Carbó i l’Acer), sorgida de les idees de Schumman i Adenauer, inspirada en la concepció d’una Europa unida i democràtica del polític francès Jean Monnet, arriba a la cinquantena.

L’Europa cohesionada naixia un dia 25 de març de 1957 amb la firma dels Tractats de Roma, acords amb unes finalitats bàsiques d’unió, després de segles de desavinences, entre França i Alemanya. La fi de la Segona Guerra Mundial va implicar que els teòrico-polítics de l’època posessin fil a l’agulla per començar a construir la pau global mitjançant la contribució de tots els Estats. Per una banda, es formava l’ONU amb l’esperit universalista de ser reunió del conjunt de les nacions i països existents al món, prenent com a exemple el fracassat model de la Societat de Nacions nascuda després de la Primera Gran Guerra; i per altra banda sorgia, amb objectius econòmics i regionals, la Comunitat Econòmica Europea, el Mercat Comú, ja un temps més tard.

Però l’Europa de fa cinquanta anys no era la que actualment encara està dibuixant-se, el perfil dels seus inicis no té res a veure amb la complexió de l’organització supraestatal que és ara. De sis Estats que decidiren constituir aquest projecte en comú dels països del vell continent, s’ha passat a una entitat amb una identitat nacional que n’aplega ja 27, després que Rumania i Bulgària hagin acabat d’assolir les condicions per la seva adhesió.

Per Espanya, que tot just l’any 57 començava a arrencar de la postguerra i submergida en la dictadura franquista, el projecte europeu no fou una realitat fins el 12 de juny de 1985, moment en què es firmà l’Acta d’Adhesió de l’Estat espanyol a la Comunitat Europea, que no entrà en vigor fins l’1 de gener de 1986, any en què també es firma l’Acta Única Europea. D’ençà, les activitats de la CE han estat múltiples, acostant els Estats les seves “policies” en els diferents àmbits: econòmic –camp en qual es concentra al principi-, monetari, de seguretat, legislatiu, polític... Els Estats ratifiquen els Tractats de Maastrich el 1992 –que motiva l’únic canvi existent fins avui a la nostra Constitució, concretament a l’article 13.2.- , d’Àmsterdam el 1997, de Niça el 2001. Després de l’innegable èxit de l’adopció de la moneda única l'any 2002 per 12 dels Estats integrants de la Unió Europea, l’Euro, s’acosten èpoques més difícils: l’any 2005 es proposa la ratificació del Tractat per la Constitució Europea adoptat pel Consell l’any anterior, la qual és rebutjada per un dels Estats clau de la Unió Europea, França, assistint a una època que ha estat anomenada “crisi constitucional”.

Malgrat aquesta situació, no podem permetre que les últimes passes donades en el camí per a la macro Europa enterboleixin una data que ha de celebrar-se pel que ha suposat pels països que conformen la UE, com per exemple Espanya.