viernes, 30 de marzo de 2007

L'OMBRA DEL VENT de Carlos Ruiz Zafón


L’obra més coneguda de l’escriptor Carlos Ruiz Zafón és de la que en aquesta ocasió m’agradaria fer-vos un comentari. Recordo que em vaig llegir el llibre l’estiu que havia estat a Colònia i és que tant a l’S com a l’U-Bahn podia observar cada dia algun passatger amb un exemplar a les mans que aprofitava qualsevol moment per endinsar-se en el seu món. Em va impressionar i il.lusioinar que una obra catalana, que parla tant de Barcelona, arribés tan lluny i amb tanta energia. Aquest fet, sumat a què algú me n’havia fet una excel.lent crítica, m’impulsà a acudir al bibliotecari de casa, el meu pare; ell seria el perfecte venedor de literatura, doncs gairebé cada llibre ha passat per les seves mans i ulls. “Tenim l’Ombra del Vent (Der Schatter des Winds és el títol en alemany) ? ». Com em temia, la resposta fou afirmativa. “Jo l’he intentat llegir” em digué, “però no vaig poder continuar-lo, és dels pocs llibres que he hagut d’abandonar”. Vaja, començava amb mal peu. Però tot i així, no em va fugir del cap la idea de llegir-me’l, volia degustar-lo algun dia no gaire llunyà.

Després d’un parell de llibres, per fi vaig optar per iniciar la lectura de l’obra de Ruiz Zafón. En un primer moment llegia per la inèrcia que t’empeny a fer-ho quan tens set de saber com segueix la història i, per moments, em vaig sentir capativada per les línies de les seves pàgines. No me n’adonava i a cada moment tenia el llibre enganxat a les falanges, doncs a cada paraula es feia més interessant.

La tècnica de l’escriptor és bastant rica i demostra la seva capacitat per atraure el lector, ja que el món que descriu, el relat, t’endinsen en ells fins que els acabes fent teus. La precisió amb què dibuixa la Barcelona de la primera meitat del segle XX, la del Modernisme i la postguerra, és la mateixa que la del pintor realista, doncs quan parla de la ciutat comtal sembla que un s’hi estigui passejant en aquell precís moment. De fet, l’altre dia una companya de la classe d’alemany va portar-me el treball que havia realitzat una amiga seva quan va acudir a una excursió que s’organitza per la ciutat recorrent cada racó descrit a L’Ombra del Vent. En ell s’hi reunien un bon grapat de fotos de llocs que apareixen a la novel.la, i per cada una d’elles l’autora del treball havia inclòs un trosset de l’obra de l’escriptor barceloní on es realitzava la descripció de l’edifici o la botigueta fotografiada.

A més de tot el dit fins ara, la història d’amor i misteri és molt bona, tendra i atractiva. El fil argumental està acuradament treballat i tot el que conforma el seu context és perfecte per acompanyar-lo: l’època és descrita de forma brillant conformant l’obra com una novel.la històrica, la meteorologia, les costums vigents en aquell temps... L’atrezzo narratiu és de primera. La veritat és que no vull fer-vos avanç sobre l’argument, doncs penso que val la pena començar el llibre sense saber-ne res, iniciar-lo “tabula rasa”, i és per això que he optat per no fer cap mena de resum sobre el contingut de l’obra
Com a apunt final, només vull esmentar que em va encantar! Crec que és un dels llibres que tothom hauria de llegir almenys una vegada a la vida i des d’aquí us en recomano la seva lectura; a veure si us hi animeu!

3 comentarios:

Lucy in the sky dijo...

Hallo Betty!

Jo també sóc una de les moltes persones que ha llegit l'ombra del vent, i estic d'acord amb tu en que és un llibre molt maco i que val molt la pena llegir. Les descripcions de Barcelona són molt xules. Crec que fa 3 o 4 anys que el vaig llegir, i encara quan passo per l'Avinguda Tibidabo sovint me'n recordo d'aquest llibre.

El mes que ve vaig uns dies de vacances a Munich, i havia pensat en comprar-lo en alemany i intentar llegir-lo!! Per millorar una mica el meu alemany... prenc nota del titol en alemany per quan estigui allà.

P.D. També he llegit "Marina" del Carlos Ruiz Sazón, es una mica més macabra, però també és un llibre molt xulo i molt recomanable!

Betty dijo...

Hola atra vegada Lucy!

És una alegria veure el feedback entre el blog i els seus lectors!

La veritat és que m'apuntaré aquest llibre per llegir-me'l algun dia d'aquests, tot i que encara no sé quan perquè encara me'n queden uns quants que tenia pensats llegir.

Veig que a tu també t'agaden els llibres; això és molt bo, sempre ens podem fer bones recomanacions.

Quina il.lusió marxar a Alemanya! Jo ja m'hi apuntava! La veritat és que és un país que em té enamorada i té assegurades vistes meves sempre que pugui. Disfruta molt d'aquest viatge! Suposo que en el teu blog ja ens en faràs una crònica. Espero poder-ho llegir!

Gràcies per les teves paraules, sempre benvingudes!

Una abraçada

Alicia (canelona) dijo...

Buenoooooo, que bien lo describes, me encanta. Yo también pienso que es un libro que tendríamos que leer todos, lo leí el año de "su fama" todo el mundo con el libro, y yo no iba a ser menos.

Ahora veo a todo el mundo con "La Catedral del Mar"
¿Estará bien?

Besos
Ah! te he leído por un enlace de Boston (tere)