domingo, 8 de abril de 2007

Mini crêpes en una nit familiar



No us ha passat mai de llevar-vos un matí amb un antull? Espero que no hagueu estat mai esclaus d’una temptació tan absurda, però tan gustosa a la vegada, doncs sembla mentida com a vegades ens deixem governar pels plaers més terrenals. Això em va passar aquesta Setmana Santa. Un dia que arrencava plujós vaig despertar-me amb un desig irrefrenable de crêpes. A mesura que passaven les hores aquell antull experimentava un increment de presència al meu cervell i gairebé ocupava totes les meves hores de pensament. Per més que intentava defugir dels seus reclams no deixava de sentir un xiuxiueig que m’animava a degustar aquesta massa originària de la Bretanya francesa, tan ideal pels dies de fred.

Tipa de la desesperació d’intentar ofegar aquesta idea del subconscient sense obtenir resultats positius, vaig decidir guiar-me per aquesta passió encesa feia hores. Frenèticament busco al “recetario” de la Thermomix una recepta per la massa i la preparo.

L’èxit de la proposta d’una crêpade no es va fer esperar. A casa, que som tots de bon paladar (alguns més que d’altres), vam organitzar, un cop reposada la massa el temps suficient, una taula digna d’un tiberi romà: sobrassada, frankfurts, pernil dolç, formatge, xocolata, melmelada... Una infinita selecció d’aliments idonis per a un bon crêpe. I... A SOPAR!

A més de resultar una delícia de festí i evaporar la meva gana de crêpes, la vetllada va ser un moment intens de convivència familiar. I és que l’adquisició de la nostra CRÊPE PARTY va ser una idea genial; l’invent ha estat testimoni de diferents i divertits sopars amb els amics, que de tant en tant sol.liciten una repetició de la jugada.

Si us animeu a fer-ne, justament perquè llegir aquestes línies us ha provocat un desig de menjar crêpes, trobareu la recepta AQUÍ; és molt senzilla de preparar. Com haureu vist a l’escrit, està pensada per la Thermomix, però no hi ha cap inconvenient per preparar-la amb una batedora, que farà la mateixa funció.

3 comentarios:

Sonia dijo...

Betty!!
Quants dies! amb la setmana santa pel migt hem deixat una mica de banda els comentaris als nostres respectius blogs! Pero NO Problem! ja estic preparada per tornar a comentar jejeje.

Les crepres tenen una pinta boníssima nena! tens una sort de tenir una thermomix! jo quan les faig a de ser a mà...una mica més lent i rudimentari pero com dius a la teva recepta també queden be!

Amb la foto de les de xocolata em queïa la baba...però ja t'ho deus poder imaginar amb lo xocolata-adicte que soc!

Espero que parlem aviat que ens hem d'explicar com ha anat la setmana.
Un peto molt gran i t'espero al meu blog!
Muaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

aidyns dijo...

Nena, tard, però passo per aquí..com sempre.
Tot i que ja hem anat parlant, espero que la st.santa hagi anat b, i la tornada tb(dins del q cap). Aprofito per enviar-te un petonàs Sònia, un dia d'aquests he d'escriure en el teu blog...es molt xulo!!!
Betty...aquestes crêpes tenen delicte...no puc obrir més aquesta pàg, no vull veure més akestes fotos...Mmmmmm!!!!!!!!!!! kina delicia!!!!Gràcies per la idea.

Un petonàs a les dues.
Aidyns.

Alicia (canelona) dijo...

Ainssss, yo quiero esa creperaaaaaaa o como se llame, yo tambien quiero una cena familiar (pelé y melé) divertida, con sobrasada, jamon y queso y pa finalizar.....de chocolateeeeeeee.

No me canso de decir que escribes y lo expresas tan bien, que dan ganas de sentarse a esa mesa y compartir esa noche con vosotros.

Crec que jo també tinc antull, pero ben fort!!! jajajajaja

Petonets