Mona de Pasqua (Primera Entrega)
Us proposo una nova secció a freqüentar des d’avui. Es tracta d’un espai on intentaré anar reunint les meves experiències al món culinari: receptes dutes a la pràctica, visites a restaurants o notícies relacionades.
La meva afició per la cuina encara està desvetllant-se; de fet, sempre m’ha atret però no ha sigut fins ara que ha començat a aflorar. La raó d’aquest interès per ella ha vingut de la mà de la meva mare. Ella sempre ha sigut una gran cuinera i des que els seus pollets ja estem més crescudets pot dedicar-s’hi amb més intensitat. Aquesta passió ha suposat per ella les ganes de desenvolupar noves receptes, tècniques i coneixements així que pot, i fruit d’aquest esforç per perfeccionar aquesta perícia són uns plats deliciosos que degustem gairebé cada dia a casa. I perquè aquesta font d’exquisiteses i mestria no quedi només entre nosaltres, des de fa un temps ha pres l’encertada decisió de compartir aquest hobby amb altres persones que, com ella, senten passió per aquest art que és la cuina; i la millor manera de fer-ho ha estat creant un blog destinat pràcticament en exclusiva a la cuina.
Per tant, comprendreu que el meu referent en aquest àmbit no siguin ni Ferran Adrià, ni Carme Ruscalleda, ni Santi Santamaria, ni Sergi Arola... Sinó la meva mare; ella m’aporta molt més que l’exemple de la bona cuinera, és el meu objectiu a imitar en la vida: és una bona mare, bona esposa, bona filla, bona amiga... En fi, una excel.lent persona a qui seguir les passes.
I després d’aquest tribut a una gran cuinera, deixo inaugurat aquest sector del blog que, atenent a les dates en les que ens trobem, no pot començar d’altra manera que il.lustrant l’elaboració d’una MONA DE PASQUA.
La meva afició per la cuina encara està desvetllant-se; de fet, sempre m’ha atret però no ha sigut fins ara que ha començat a aflorar. La raó d’aquest interès per ella ha vingut de la mà de la meva mare. Ella sempre ha sigut una gran cuinera i des que els seus pollets ja estem més crescudets pot dedicar-s’hi amb més intensitat. Aquesta passió ha suposat per ella les ganes de desenvolupar noves receptes, tècniques i coneixements així que pot, i fruit d’aquest esforç per perfeccionar aquesta perícia són uns plats deliciosos que degustem gairebé cada dia a casa. I perquè aquesta font d’exquisiteses i mestria no quedi només entre nosaltres, des de fa un temps ha pres l’encertada decisió de compartir aquest hobby amb altres persones que, com ella, senten passió per aquest art que és la cuina; i la millor manera de fer-ho ha estat creant un blog destinat pràcticament en exclusiva a la cuina.
Per tant, comprendreu que el meu referent en aquest àmbit no siguin ni Ferran Adrià, ni Carme Ruscalleda, ni Santi Santamaria, ni Sergi Arola... Sinó la meva mare; ella m’aporta molt més que l’exemple de la bona cuinera, és el meu objectiu a imitar en la vida: és una bona mare, bona esposa, bona filla, bona amiga... En fi, una excel.lent persona a qui seguir les passes.
I després d’aquest tribut a una gran cuinera, deixo inaugurat aquest sector del blog que, atenent a les dates en les que ens trobem, no pot començar d’altra manera que il.lustrant l’elaboració d’una MONA DE PASQUA.
Tanmateix, crec que abans de començar amb la recepta pròpiament dita, com a bona catalana, em dec a les tradicions d’aquest país. I per això suposo interessant realitzar una breu explicació dels seus orígens i curiositats.
Catalunya, com la majoria de països de la franja mediterrània europea, és un territori marcat per unes costums íntimament relacionades amb el Catolicisme i la Mona de Pasqua és un dels múltimples símbols que provenen d’aquesta tradició catòlica; representa la fi del període d’abstinències que és la Quaresma. No obstant, la Mona no és una figura únicament conformada per arrels cristianes; els moriscs acostumaven a regalar la “munna” als seus senyors, i de la convivència d’àrabs i cristians a Catalunya, així com al País Valencià, sorgí l’actual Mona. Gairebé a tota Catalunya i al País Valencià, doncs, és tradicional que el padrí obsequiï el seu fillol amb la mona. Aquesta tradició, però, no ha estat immune a l’evolució social i s’ha convertit avui en objecte de les filigranes arquietectòniques amb xocolata més atrevides del gremi pastisser, passant a ser una demostració de la seva virtuositat artística.
Vist que la tipologia de mones actualment no té fi, opto per fer ús de la imaginació per fer la mona que entregaré al meu fillol (de 3 anyets i mig) aquesta Pasqua. De moment això que aquí us deixo és només una prova de la decoració de la definitiva (un conillet), però us en deixo la recepta, que és molt senzilla. A veure si us animeu a fer-la!
Ingredients:
- 150 gs de farina
- 100 gs de sucre
- 125 gs de mantega
- 65 gs de crema de llet
- 2 ous
- 2 gs de llimona ratllada
- 1,5 gs de llevat
- 2 gs de bicarbonat
- 1 g de sal
- el suc d’una llimona
Preparació (Kitchenaid):
-Precalentar el forn a 170º i untar el motlle amb forma de conillet.
-Al bol de la batedora Kitchenaid i utilitzant l’estri batedor, hi evoquem el sucre i la mantega (lleugerament desfeta) a velocitat mitja durant uns 2 o 3 minuts, fins que obtinguem una crema.
-A continuació, sense deixar de batre hi afegim els ous, un per un, fins que quedin integrats a la crema. El procés dura 1 o 2 minuts.
-Abaixar la velocitat i afegir la farina, la sal, el llevat el bicarbonat i la crema de llet alternadament.
-Finalment, afegir la ratlladura de llimona i el seu suc i batre fins que s’integri.
-Posteriorment, evocar la massa al motlle i fornejar durant uns 30 minuts, aproximadament.
Per visualitzar la recepta de la mona definitiva premeu AQUÍ.
No hay comentarios:
Publicar un comentario