Singles, una nova filosofia de vida

Un prototip de single, en aquest cas d'or, seria ell, George Clooney

Avui aprofito per parlar d’una emergent i ferma categoria social que en cert punt m’esgarrifa, ja que m’inclina a pensar en l’egoïsme que domina el primer món d’aquests temps; això sí, no pretenc desmerèixer les persones que se n’hi puguin considerar, doncs d’alguna manera també em resulten atractives, ja que dediquen el seu temps lliure a cultivar cos i ment, assolint així coneixements interessants del món i les diferents cultures, tenint així molt a aportar.

Pels desconeixedors d’aquesta paraula, single designa aquell col.lectiu de persones amb una nova opció de vida, reflex de la nova societat que avui desperta. Es caracteritzen principalment perquè viuen sols, de forma independent de la seva família, independentment de tenir o no parella, i entregats plenament a una única persona: ells mateixos. Capriciosos, els agrada sortir amb amics, conèixer gent nova, viatjar sovint, estar a la última...

El mercat, que amb intel.ligència sempre cerca nous sectors de població per dur a terme la seva expansió, ha trobat en els singles uns consumidors infalibles. De gustos refinats, hedonistes i materialistes, els preus dels productes que els agrada consumir no són motiu de preocupació; un simple “ho vull” o “m’agrada” implica una autorització per gastar sense altres condicions. Òbviament, les seves rendes, provinents del treball o d’altres fonts, no les han de compartir amb ningú, ni han de destinar-les al manteniment de persones que d’ells depenguin, fet que facilita l’acumulació de capital per a satisfer necessitats pròpies, així com també plaers. Amb tot, aprofitant l’avinentesa i aconsellades per les positives xifres dels diferents estudis de mercat realitzats, les empreses cada vegada ofereixen més béns i serveis a aquestes persones.

Aquesta filosofia de vida és adoptada cada vegada per més persones, concretament un 23% dels espanyols es poden considerar singles; una mitja alta que no iguala l’europea, que encara es situa més amunt amb un 30%. Podríem dir que ser single es confirma com una tendència creixent a l’actualitat, que troba les seves arrels en un ritme de vida que els impedeix gaudir d’una situació personal estable, ja sigui emocionalment o per motius de mobilitat laboral.

Si algú està interessat en aquest modus vivendi, pot consultar el monogràfic especial que La Vanguardia ha dedicat als singles i que m’ha donat la idea per escriure en aquests dies de falta de temps de dedicació.