lunes, 24 de diciembre de 2007

He tornat a néixer


Perque avui ho puc explicar.
Perque no era la meva hora.
Perque he tornat a néixer.


Tres raons, aquestes, que em porten avui a escriure una vegada més. Una vegada més que podria no existir, ja que del ser al no ser hi ha un pas que dura un suspir, un instant, una fracció de temps tan sumament curta que el meu ressentit cos s’estremeix només de pensar-hi, de veure que la vida podria haver-se esfumat sense adonar-me’n.

Sento la sang córrer per les meves venes amb més força que mai. Obro els ulls i contemplo el meu voltant donant gràcies amb un sentiment mixt: l’alegria i la tristesa emanen de mi, flueixen agafades de les mans com dues companyes inseparables. L’una sense l’altra ara no són res i ambdues defineixen el meu jo en aquestes circumstàncies.

Desperto en moviment sota un sostre de llums taronges. Un impactant soroll a ferralla em fa tornar en sí. Tanmateix, crec estar somniant. Em vesteixen milers de cristalls i miro a banda i banda intentant entendre què ha passat. Tanco els ulls cercant la possibilitat d’estar vivint en un malson; creient i desitjant trobar-me al llit de casa sento frustració en aixecar les parpelles i descobrir els meus peus tocar la realitat. Em pregunto què ha passat, on sóc. La meva memòria no reté ni un segon del llarg trajecte en cotxe. Entretant un vehicle s’atura al meu auxil·li. D’ell en baixa el meu heroi, un anònim a qui dec molt més que aquest escrit però del qual en desconec el nom, la seva vida. El shock només em va permetre atançar-li la meva mà per donar-li les gràcies. Tant de bo ara el tingués aquí per desitjar-li les millors festes i agrair-li de tot cor la seva acció.

Observo els cotxes passar, porten cares extranyes que em miren. La despullada finestra em mostra les persones que m’ajuden i em pregunten com estic. Sóc viva. No m’he mogut i és ara que m’ordenen fer-ho. Els músculs funcionen, també la raó. I un cop fora arriba el papà, que desconcertat però fort m’abraça i em consola. Tràmits i més tràmits, el fred que sembla no importar i ni una sola paraula dels meus llavis habitualment xerraires.

És hora de tornar a casa i el silenci durant el trajecte es converteix en plors de ràbia i dolor en trepitjar la llar i rebre abraçades dels meus. Ara esclaten els sentiments, després d’un “ho sento” seguit d’infinita comprensió. Ara és moment de fer balanç, entendre que segueixo aquí i necessito recuperar el meu esperit i allò que em fa enormement feliç. Per ara, però, només puc dir: GRÀCIES i HO SENTO.

21 comentarios:

Boston1955 dijo...

Res, res de gràcies i ho sento.
Aquest Nadal és molt més especial.
Estem tots junts com sempre, així hem d'estar sempre.
Jo sí que haig de donar gràcies per tenir una filla com tu.
La Mamà.

ia dijo...

I pensar que quasi no ens vam despedir quan em vas acompanyar a casa, se'm posen els pèls de punta.
Ara és moment de donar gràcies, però no a nosaltres -i això potser et semblarà extrany venint de mi- sinó a qui sigui que volgués que et tinguéssim amb nosaltres un any més. Disfrutar del teu humor, del teu somriure i d'aquells ulls tant macos que els de casa sempre t'hem dit que tens.
És més que possible que durant un temps et sentis trista, però sàpigues (i espero que això sempre ho hagis tingut present, tot i les circumstàncies) que tant els papàs com a mi ens tindràs al teu costat per qualsevol cosa -per molt minúscula sembli-.
No has de tenir por de mostrar que tu com la resta també tens flaqueses.

Un petó del teu germà. Sort que et tenim aquí.

Eva dijo...

ostres noia, me'n alegro que el que hagi passat no hagi anat més enllà, espero que aquestes festes les gaudeixis al 100%...

un petó ben ben gran i bon nadal!

Narval dijo...

Celebrem que estiguis bé.

Bon nadal :)

pintorviver dijo...

A traves dels Blogs de Terrassa he arribat fins aquí.
Estic content de que puguis gaudir de la vida.
BON NADAL ¡¡¡

Aidyns dijo...

Una experiència per no recordar. Ara de ben segur ke encara valoraràs més la vida, molt més del que tu ja la valoraves...Està clar que estàs akí perquè no era la teva hora, ni en broma, vull betty per molts i molts anys!!!!!

Stic molt feliç de que stiguis bé cuca, moltíssim!

Muaaaaaaaaaaaaaaaaaa
BON NADAAAAAAAAAAAAL!

Xavi dijo...

Encara sort que estàs bé. Espero que puguis passar unes bones festes i un bon any nou.

xiuxiueig dijo...

Celebro que estiguis bé Betty.

Encara que segurament aquestes paraules t'han arribat només com un xiuxiueig, pensa que no per això són menys intenses; més aviat tot el contrari.

També et vull transmetre molts ànims, tenint en compte que un ensurt d'aquest tipus sempre és un petit trasbals a superar.

P.D. Tots cometem errors, però el que més importa és que aquests no comportin conseqüències personals irreversibles.

1 petó.

SöNï dijo...

T'has de quedar amb que aquesta vegada has tingut la sort al teu costat, aquella que a vegades pensem que no ens acompanya pero que en les circunstències més extremes apareix i ens salva. Et salva.

Ara toca recomposar-se i mirar la vida amb força, serà la teva manera de donar les gràcies a aquesta nova oportunitat.

Mil petons i no ens tornis a donar un ensurt així, que et necessito molt!

TEM TEM i TEM!!

Itf dijo...

Hosti, me n'alegro molt que al final tot anès bé. A mi fa uns anys em va atropellar una moto mentre anava amb bici i vaig tenir una mica les mateixes sensacions que tu. Sobretot és fotut el moment en que et trobes al terra i no saps per què. Ànims i una abraçada!!

María dijo...

fa dies que et vull deixar un comentari després de llegir el teu escrit... suposo que ningú ho entendrà, però després de llegir-te em va venir uns entiment de culpa i no he estat capaç d'escriure't res fins avui.

celebro que tot acabés només en un ensurt i er desitjo que aquests dies acabin molt i molt bé

un petonet i una abraçada*

Lucy in the sky dijo...

Hola Betty,

Vull enviar-te molts ànims amb aquest comentari, disfruta dels teus amb intessitat, i no estiguis trista Betty! Celebro que estiguis bé, de veritat.

Una abraçada molt forta,

Lucy

Vier dijo...

Vaja, que xungo. M'alegro que estiguis bé.

Ànim!

erotips dijo...

Una abraçada i bon any!!!

CresceNet dijo...

Gostei muito desse post e seu blog é muito interessante, vou passar por aqui sempre =) Depois dá uma passada lá no meu site, que é sobre o CresceNet, espero que goste. O endereço dele é http://www.provedorcrescenet.com . Um abraço.

Xavi dijo...

Bon any nou!

aidyns dijo...

BON ANY CUCA!!!*

Espero que la nit anés molt bé i que estiguis més recuperadeta de l'ensurt.

Un petó molt gran, ens veiem aviat!

Dessmond dijo...

Una bona lliçò que dona la vida. Aquestes coses costen molt d'explicar per entendre-les realment.
No ho sentis. En absolut. Tens la sort de haver aprés una lliçò que no es pot explicar només amb paraules.
Molt Bon 2008!

Anónimo dijo...

Hola!!!

Me alegro de que estés bien y que solo haya sido un susto... así que aprovecha las cosas bonitas como los recibimientos que da tu perro corriendo como un loco y mirando desde la piedra,siempre me asombra que reconozca a los coches... así que cuidate y un besito.

Betty dijo...

Gràcies a tots pels vostres comentaris d'ànims i de felicitació per aquest nou any que ja fa uns dies vam estrenar. La veritat és que tot ja torna a la normalitat: anímicament sembla que tot el tràngol de l'ensurt ja està superat, i pel que fa a la rutina, aquesta, principalment pels estudiants, torna a arrencar. Això sí, ara a pels exàmens, que no és poca cosa. Massa mandra!

Una abraçada per tots, anònims inclosos que no acabo d'ubicar!

Betty

Xavi Salvatella dijo...

A vegades, apreciada Betty, per veure-hi clar no hi ha llúm més bona que la foscor d'una fatal experiència. De ben segur que el més important és que puguis seguir explicant-ho. Molts ànims i un 2.008 que es vagi transformant en un any sensacional, en un any que no oblidaràs...!

Una abraçada,

XS