sábado, 22 de marzo de 2008

Amb bitllet de tornada

L'ala de l'avió d'anada a Cancún


És tard, dos quarts de cinc de la matinada. Després de l’excursió a casa posant fi a un sopar, unes copes (poques, evidentment) i un parlar sense acabar, els ulls segueixen atents acostumats a l’atenció que la carretera requereix. Si a aquests elements hi afegim el fred que s’ha instal.lat a Catalunya l’última quinzena de març, quan comença l’estació més florida de l’any, la sensació de desvetlla s’aguditza. Així és que opto per escriure, per reprendre un hàbit que sempre m’acompanya, tot i que fa un temps ha reduït la seva presència degut principalment a la manca de temps (del qual, encertadament, se’n diu que és or). Excuses que valia la pena atendre en són la causa, moments d’activitat incessant que mereixen deixar de banda una afició tan constructiva i creativa com la de fer volar la pluma dels sentiments més humans.

Torno, vull tornar. Ho dic sincerament aferrant-me a la possibilitat que em brinden unes dates de més tranquil.litat, de vacances en estat pur. Vull recuperar el temps invertit en altres quefers que han impedit mostrar la meva particular visió crítica dels últims esdeveniments mundials i nacionals de tot tipus; allò que tant m’agrada també. De fet, m’insistien avui a seguir i em permeto transcriure aquí les paraules de la conversa amb aquest propòsit:


- Bet, has d’actualitzar… Des de gener que no has escrit res! Tinc ganes de comentar-te!
- És veritat. Em ve de gust però no sé com tornar; no se m’acut res!
- Serà per falta d’idees…- en el to irònic que caracteritza els nostres intercanvis d’opinions habituals.- Parla del viatge!
- Uf no, no. Vull dir sí, es clar que ho mencionaré. M’agradaria escriure sobre tot el que he fet aquests dos mesos d’absència però voldria explicar tantes coses que no les acabaria mai. Ja saps que si no em poso fre… A més, per més que ho escrigui i m’empenyi a recordar-ho, sé que no fa falta perquè mai oblidaré uns dies com els viscuts a Mèxic.
- No cal que tot sigui transcendental…
- Ja, és veritat, tens raó. A veure si em poso mans a l’obra ja.


I la cosa ha acabat més o menys així, prenent un altre rumb la xerrada. Per què tants dubtes sobre com tornar a irrompre en aquest espai? Per què si entre ell i jo tot és més senzill? Li dec una explicació potser? La qüestió és una altra; suposo que el fet que hagi compartit tant amb ell mereix un retorn original o meditat, si més no. I així intento fer-ho. I és per aquest motiu que he donat tantes voltes a aquest retorn. Vull justificar-me i alhora dir que, en certa manera, aquesta mena d’aïllament m’ha sentat de meravella i m’ha fet sentir l’enyorança d’allò que ja era tan meu: l’escriure.


Doncs sí, sóc aquí altra vegada. Espero que plena d’energia, ja que són moltes les aventures d’aquests dos mesos que me’n donen. Però sobretot una, la més gran i trencadora: el viatge a Riviera Maya. Vuit dies d’intensa convivència, de germanor, de diversió, d’una nova cultura i un modus vivendi diferent; de desconnexió pràcticament absoluta, d’irreflexió, de poca i molta intimitat a la vegada. Un viatge indescriptible. Això, un preludi del viatge carregat de notes interessants provinents d’espectacles i celebracions de tota mena, i la recuperació d’un jet lag, la represa de la rutina i les reunions efecte del viatge són raons de pes per tancar la paradeta una temporada i renovar l’aire d’aquesta saleta que havia quedat petita. Ara ja, treta la pols i endreçada, està preparada per encabir mil i una històries, ratlles o paraules.

La típica platja de Riviera Maya

8 comentarios:

Xavi dijo...

Welcome back!

Deu haver acabat fins el gorro d'iguanes, no? Tinc entès que per allà Mèxic n'està ple... no sé si exactament a Ribiera Maya, però per algun lloc turístic d'aquests si.

Jo he estat pencant tot el temps, per casa i amb mal de coll.... si és que he començat bé el 2008....

María Gómez dijo...

benvinguda! Veig que tots de tant en tant necessitem fugir de tot això que molts anomenem rutines! Jo també me n'alegro que hagis tornat a escriure perquè, la veritat, trobava a faltar els teus escrits. Espero que aquest viatge hagi estat un veritable plaer i hagis gaudit totalment.

Ara doncs, espero veure't més sovint per aquí, que ja saps que m'agrada llegir el que escrius!

Una abraçada!

María Gómez dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
SLu dijo...

Betty meva!

No saps quina ilu veure la teva actualització tant i tant esperada!

Últimament tenia el sector dels comentaris al blog acaparats!ara ja tornem a estar en les mateixes condicions i que no decaigui! com a mínim una actualització per setmana, ok? Jejeje

Aquests petits espais d’evasión ens han servit en més d’una ocasió per explaiar-nos sobre allò que ens inquieta pero que potser només és a les tantes de la nit i davant de l’ordinador en la soletat de les nostres habitacions, quan tothom ja dorm que ens inspira per compartir-ho amb la resta...

De fet no podía ser que la persona que em va animar a crear el meu propi blog (mil gràcies ) ara tingués desatés el seu! ;)

I be...que dir del que has escrit...apart de que aquesta conversa em resulta un tant familiar jejeje, doncs que només de veure la foto que vem fer des de la finistreta del nostre “estimat” seient de l’avió que ens va acompanyar durant les 11 hores de vol ja m’he emocionat (sabem que tampoc es massa difícil arrencar-me les llàgrimes jeje) i que tens tota la raó, aquells dies ens han carregat les piles a base de be i sabem que alguns més que altres encara estem una mica anclats allà!jejeje pero en definitiva optaré per fer meva la frase:
“VEO UN ANTES Y UN DESPUÉS DE RIVIERA”

I és que és veritat eh!

Pensa que tu sempre tens expresivitat i creativitat per omplir aquest espai de temes, reaccions, sentiments o de quelcom interessant i sobretot sempre ben escrit, però si per qualsevol raó en algun moment no sapiguessis com reconduir un escrit sempre ets pot basar en qualsevol de les vivencies que em passat no masses dies enrrere, en les nits de farra, les excursions amb cara de dormits, les indisposicions varies tant meves com d’alguns companys de viatge jejeje, els looks playeros, els “motes”, les frases mítiques: COCO DE LA HABANA!, els pases de fotos que provocaven el plor de tant riure,el reggaeton, els nachos de la laguna, las Trompetas a l’habitació....

Infinitat de moments que em viscut juntes i que se que ens han unit per sempre.
I paro de citar-ne que em coneixes i m’estic posant tontiiii, quin cas ehhh jejeje

En conclusió, que aquí tens la teva fan número 1, al peu del canó com sempre.
TEM!!!

PD: Ay deu meu em sembla que això és massa llarg eh! Buenu compta que era per contrarrestrar tots els dies que no t’havia pogut comentar!jejeje
Muaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

SLu dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Anónimo dijo...

Ben retrobada. No cal que et justifiquis, hi ha èpoques que per feina o per mandra costa d'actualitzar el blog.

Jo ja veus que he fet mudances.

ens llegim

xiuxiueig dijo...

Ei Betty! Què tal?

Celebro que t'hagis decidit a compartir de nou alguns dels teus sempre interessants pensaments amb tots nosaltres.

Per part meva, només que sàpigues que continuaré llegint el què escriguis amb molt de gust.

Una abraçada.

María Gómez dijo...

Moltíssimes gràcies pels teus comentaris. La veritat és que gairebé mai escric pensant que algú ho llegirà, però trobar-me els teus comentaris m'agrada molt i molt. Suposo que quan realment sents alguna cosa, escriure sobre això és molt més senzill.

Gràcies per llegir-me, és tot un plaer!

Una abraçada!

p.d: jo també vull llegir els teus escrits!