lunes, 24 de septiembre de 2007

El regal d'un nou dia


Haver d’obrir els ulls ben d’hora al matí no suposa cap plaer pels poc matiners, precisament. I avui no ha estat menys quan a les 6 del matí el despertador ha interromput els meus somnis pregonant la imperiosa necessitat d’acomplir l’obligació d’acudir a la facultat.

Tanmateix, recobrada la consciència adormida i hipnotitzada pel son, em sento recompensada pel meravellós despertar de la ciutat, la qual contemplo com paulatinament va sortint del seu letargi nocturn mentre pren embranzida per acollir el nou dia.

Els colors del cel pugnen entre ells, quants fanàtics pels seus Déus, per obrir pas al sol, que, mandrós, s’aixeca per il.luminar la nova jornada que tot just arrenca. Però no és fins més tard que saluda, ja que el seu pas és lent, com quan hom es desperta cada matí.

Les meves passes ja no sonen solitàries; ara es veuen acompanyades per les de l’estudiant, la col.legiala, l’escombriaire, el flequer... les de desenes de persones que, partíceps del naixement d’aquest nou dia, també es mouen per les obligacions que formen part de la seva rutina.

El dia ha pres vida finalment per morir en unes hores. No serà fins l’endemà quan veurà la llum el següent. Però ja no l’esperarem intranquils, doncs serà el fidel reflex de l’anterior; així és com la rutina s’emporta la màgia del dia individualment contemplat. Així és com existim arran l’hàbit, el costum, aliens al regal que suposa ser un temps més al món sensible.

9 comentarios:

Carme Fortià dijo...

Però per algunes mirades, el nou dia mai perdrà la seva màgia, i s'alçarà amb els petits detalls que l'omplen de llum i colors: potser serà una fulla que cau, el plor d'un infant, o el caliu de la nostra mirada, sempre hi haurà quelcom que el farà especial.

Sonia dijo...

Bety!
Tens raó es una sensació extranya el tornar de nou a la rutina i més en alguns casos com el meu quan has estat apartat d'ella molt més temps que no només l'estiu!
Tornem a classe i tot i que en horaris diferents, un dia a la setmana serem compànyes ueee. Em fa molta ilu i pel que m'has dit crec que a tu també t'en fa!

Parlem aviat moníssima!
Muaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Narval dijo...

Vist així sembla molt bonic però és veritat que cada dia el mateix fa que ni t'hi fixis. Matinar és dur, una opció és petarse la primera classe del matí, clar que llavors corres el risc de no anar tampoc a les altres xD

Anónimo dijo...

Betty! Molt maco l'escrit, com tots els altres~!
Però t'has equivocat, perquè no a tots ens molesta llevar-nos, ja que entrem a les 10, heh.
"Cercanías" Jr.

Betty dijo...

Carme, es bo que aquestes mirades no es perdin mai, que sempre n'hi hagi. Gràcies per comentar i per aquest punt de vist positiu!

Sònia, ninet! Moltes gràcies per comentar! La veritat és que per tu l'efecte d'iniciar-te de nou en la rutina és molt més intens. Tardarà en apoderar-se de tu, n'estic segura. Tinc ganes que arribi demà (estic pensant sèriament en què anem a dinar, eh? Tocaria!)! Molts BETxitux!

Narval, a tu també moltes gràcies per animar-te a escriure. Espero que no deixis de fer-ho de tant en tant. Vaig a fer-te un repàs al blog. Salutacions!

"Cercanías" Jr., per tu la rutina d'aquest any de moment es planteja d'una manera poc salvatge. Amb temps per assaborir una mica més la nocheeee (la lecheeee... flaix). Avui comences el seminari de Romà, molta sort! Ah, i gràcies pel comentari (ja l'esperava feia temps)!

Narval dijo...

En realitat ja havia passat altres vegades, només es tracta d'un canvi de nick :p

Betty dijo...

Me n'he adonat després d'escriure contestar el comentari. Que n'ets de mallerengu, jo esperançada de tenir més visites noves...! ;)

P.D.: No sabia que tenies un altre bloc!

Narval dijo...

juas, es q soc molt polivalent jo xD

doncs si, i abans eren un de sol pero no m'aclaria. de moment ja en tinc prou amb dos.

Anónimo dijo...

Tens tota la raó, però per als que som matiners, el plaer d'obrir els ulls i saltar, és un autèntic plaer.
Des de la proximitat,
Rodalies