jueves, 6 de diciembre de 2007

Història d'un caminant esgotat


El forat de sempre, aquell entrebanc, propiciava una nova caiguda. Coneixia amb tota precisió en quin punt exacte del camí es trobava; però fins i tot intentant evitar-lo, el taló un dia, el peu sencer un altre, acabava motivant una ensopegada.

No recordava la primera ocasió en què el sot s’havia presentat en el seu caminar. Tanmateix, era conscient que a mesura que les seves passes s’interrompien amb la seva presència, aquell creixia més i més. En els últims temps havia augmentat considerablement el seu tamany, fet que no podia contribuir més a espantar-lo. Esquivar-lo havia esdevingut una tasca dificultosa.

Caiguda rere caiguda, aixecar-se es convertia en una esgotadora i alta muntanya, carregosa de fer-ne el cim. L’envaïa una immensa fatiga només de trontollar abans de tocar a terra; alçar-se per posar-se d’empeus era un suplici quan ja no podia comptar les vegades que havia tocat fons.

En aquest punt de lassitud on tot és turment, es qüestiona si mereix la pena prosseguir la marxa. Atura la seva trajectòria i s’asseu al marge del viarany. No és capaç d’aixecar-se més vegades, pensa. I conclou no tirar endavant i rebutjar tot nou repte que l’ajudi a reprendre el curs de la vida. Acoquinat, havia après a conviure amb aquelles pors. No obstant, tot objectiu marcat s’esvaïa impedint-lo gaudir d’instants duradors de felicitat.

7 comentarios:

Narval dijo...

No sé si parles dels esvorancs de Renfe o de superació personal :D

Potser seria bo intentar canviar de ruta no?

María Gómez dijo...

Gràcies pel teu comentari! I tens tota la raó, els nostres textos tenen força elements en comú!
I respecte el tema de fons, a vegades va bé aturar-se i decidir no avançar, perquè llavors t'adones de totes les coses que pots perdre mentre estas parat...

Aniré passant per veure què escrius, el text d'avui m'ha agradat!

un petonet

SLu dijo...

La vida es tracta d'això de caure i tornar a aixercar-se...per sort o per desgracia...i em de saber deixar les pors de banda!

La vida es del valents!

Molts petonets!
Muaaaaaaaa

Has trobat una bona font d'inspiració...jejeje

reflexions en català dijo...

Hi ha un proverbi rus que diu: "Caure està permès. Aixecar-se és obligatori!"

Xavi dijo...

Ara que estem en època d'exàmens hem de mirar de no caure en cap forat, que si caus no t'aixeques fins a setembre....

Vier dijo...

M'ha agradat molt!

Floc dijo...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris. La veritat, celebro que us hagi agradat.

A vegades, parlar de com ens podem sentir tots algunes vegades a la vida és difícil. Segur que qui més qui menys, en certa manera en algun moment s'ha sentit així, com el "caminant esgotat". En situacions d'aquest tipus el millor és prendre's un temps prudencial per reflexionar i reemprendre la marxa.

Què en penseu? Sempre s'ha de tirar endavant amb tot!

Salutacions!